BLOG
Periodista Cultural
La Cultura també és benestar. Això queda clar si us baixeu els ebooks Un viatge sensorial (I i II), a càrrec de Kris Ubach, editats pel Patronat de Turisme Costa Brava Girona. Us ho mostrem.
La Kris Ubach és viatgera, fotògrafa, amant dels esports d’aventura i, des de fa gairebé vint anys, fotoperiodista professional especialitzada en viatges i turisme. Ella és l’autora dels dos llibres electrònics titulats Un viatge sensorial (Rutes culturals i del benestar per la Costa Brava) i Un viatge sensorial II (Rutes culturals i del benestar per el Pirineu de Girona). Són dos magnífics volums, visualment molt atractius, que us proposen itineraris i activitats relacionades amb el benestar, però també amb la Cultura -sí, amb majúscules- i el patrimoni. A més d’encoratjar-vos a que us els descarregueu, en aquest post us faré cinc cèntims de 4 de les nombroses activitats que la Kris ens proposa relacionades amb la Cultura. Estic segur que us agradaran.
Una imatge d'una de les sales de l'Ecomuseu Farinera de Castelló d'Empúries. Foto: Arxiu Imatges del PTCBG.
El primer volum d’Un viatge sensorial, que es centra en la Costa Brava, proposa quatre itineraris: La ruta de les herbes mediterrànies, La ruta de l’aigua, La ruta de la consciència i La ruta dels sabors d’abans. L’autora explica que el viatge que proposa és un viatge per ensumar, tocar, escoltar, assaborir i també observar amb uns altres ulls la Costa Brava.
Inclòs en l’itinerari La ruta dels sabors d’abans (De Girona a Castelló d’Empúries), hi ha la visita a l’Ecomuseu Farinera de Castelló d’Empúries, situat en una antiga fàbrica de farina del segle XIX. De fet, el gra ja s’hi molia en època medieval en aquest lloc, on s’hi troba el rec del Molí, un canal de reg que neix a la resclosa de Vilanova de la Muga, l’aigua del qual movia les aspes del molí. L’Ecomuseu, que va obrir les seves portes al públic l’any 1998, conserva in situ tota la maquinaria pròpia del procés industrial de transformació del blat en farina.
El museu alt-empordanès té per missió mostrar com la capacitat d’innovació tecnològica de l’ésser humà actua com a motor per al canvi social i quin impacte té en l’entorn. Per dur a terme la seva missió també compta amb un fons documental i un altre de fotogràfic que són consultables. L’Ecomuseu té un programa de tallers familiars que es fan un dissabte de cada mes, excepte a l’estiu, perquè l’interessa molt arribar a aquest públic i ofereix cada diumenge la possibilitat de fer una visita guiada, d’una hora de durada, que permet descobrir l’espai de la fàbrica (tres pisos) i conèixer les varietats de blat, els sistemes emprats per l’home per a moldre’l, les fases del procés industrial i la font d’energia que fa funcionar tota la maquinària. Documentals, taules rodones, tallers d’elaboració de pa… Hi ha un munt d’activitats per fer a l’Ecomuseu!
Una vista del Jardí Botànic Marimurtra de Blanes. Foto: Arxiu Imatges PTCBG
El primer itinerari del primer volum comença amb una visita absolutament recomanable, la del Jardí Botànic de Marimurtra, el somni fet realitat de l’humanista alemany Carl Faust que, gràcies a la seva aportació, a la seva implicació en la societat blanenca i a la seva generositat, compta amb una estàtua d’homenatge al passeig marítim de la vila.
Carl Faust hi va invertir molts diners en la construcció, dalt d’un penya-segat que s’obre al mar, d’un jardí exòtic impressionant que el 1995 va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional. Del jardí són visitables quatre hectàrees, que han estat dividides en tres jardins amb característiques diferents, en què s’hi poden observar plantes corresponents a 4.000 espècies provinents dels cinc continents. Tot plegat acompanyat d’un atractiu paisatgístic que fa que Marimurtra sigui un dels jardins botànics més interessants d’Europa. La llista d’activitats que organitza la Fundació Carl Faust, que és la propietària dels jardins i la qui vetlla pel llegat del fundador, és interminable. Vermuts, ioga, conferències, tallers, visites guiades, tastos… Kris Ubach explica en el llibre com és fer una sessió que combina el ioga i la meditació de bon matí en un entorn privilegiat, seguida d’un passeig per tot el jardí. És un pla magnífic!
Una vitrina de la faràndula dels Museu dels Sants d'Olot. Foto: Blai Farran. Arxiu Imatges PTCBG.
La tercera ruta del segon volum escrit per Kris Ubach, La ruta de les flors pirinenques (De la Vall de Núria a l’Alta Garrotxa), la viatgera proposa la visita al Museu de la Garrotxa d’Olot, que faré extensiva en aquesta proposta a la resta dels museus de la ciutat: Museu dels Sants, la Casa Museu Can Trincheria i la darrera novetat, l’Espai Cràter, un equipament que conceptualment va més enllà de la idea de museu, pel que fa a la tasca d’interpretació, en aquest cas en l’àmbit de la vulcanologia.
Al Museu dels Sants hi coneixereu la tècnica artesana i el procés de fabricació de sants, d’estàtues que encara fabrica El Arte Cristiano, que té la seva seu al mateix museu, i que exporta arreu del món. Ara bé, les figures de la faràndula (gegants, cabeçuts, etc) també hi tenen un lloc destacat i els més petits poden fer tallers que s’hi relacionen, com ara el de construcció de vitralls, l’anomenat Toca, toca o el de vestir els gegants per sortir a plaça.
D’altra banda, al Museu de la Garrotxa hi trobareu els pintors de l’Escola d’Olot, l’escultura de Josep Clarà, una peculiar col·lecció de cartells modernistes o el quadre La Càrrega, de Ramon Casas, entre d’altres. Es troba situat al centre d’Olot, articulat al voltant d’un gran pati central, a l’històric edifici de l’Hospici. El Museu de la Garrotxa disposa de 3 sales d’exposicions temporals i acull una de les millors i més representatives col·leccions de pintura i escultura catalanes, amb obres d’artistes com Joan Carles Panyó, Josep Berga i Boada, Francesc Vayreda, Ramon Amadeu, Miquel Blay, el ja esmentat Josep Clarà o Leonci Quera, entre molts d’altres, així com una magnífica col·lecció de cartells modernistes.
Diorama dels pastors, que forma part de l'exposició permanent del Museu Etnogràfic de Ripoll. Foto: Museu Etnogràfic.
El Museu Etnogràfic de Ripoll és possiblement un dels punts més interessants de l’àmbit cultural de La ruta dels nostres avis (De Sant Joan de les Abadesses a Llívia), també del segon volum escrit per Ubach. A finals del segle XIX es va fer patent, entre la burgesia il·lustrada del Ripollès, la consciència que un gran patrimoni tradicional estava a les portes de l’oblit: oficis, artesania, costums, llegendes, cançons i balls, creences i supersticions transmesos anònimament de generació en generació estaven a punt de desaparèixer i aquesta és la gènesi del Museu Etnogràfic de Ripoll. Aquest equipament de memòria ens permet conèixer el llegat dels qui ens han precedit, la seva forma de viure, de pensar, d’actuar i de lluitar i ens permet afrontar el futur amb un bagatge impagable. L’any 2011 el museu, amb orígen al 1929, va iniciar la seva etapa moderna, en la preservació d’un ampli patrimoni material i immaterial, del qual en destaquen les col·leccions relacionades amb els pastors, la pagesia, els oficis, la religiositat popular, la farga catalana i el ferro forjat i les armes de foc portàtils ripolleses. Us recomano la visita guiada al museu, però també les que es programen al refugi antiaeri i a l’Scriptorium de Ripoll, que ofereix un taller per fer de monjo copista. També és imprescindible, es clar, la visita al monestir de Santa Maria i la seva famosa portalada.
Imatge destacada: Una vista del Jardí Botànic Marimurtra de Blanes. Foto: Arxiu Imatges PTCBG
