Miradors de fàcil accés i amb vistes de postal

A l’Empordà ho saben, que la força del vent és única, perquè ha esculpit gran part dels paisatges naturals del territori. Potser és en honor seu que al municipi de Palau-Saverdera hi ha un punt elevat que du el seu nom, Mas Ventós. Perquè aquí el vent escombra la boira i deixa a la vista la perfecta badia de Roses i tots els horitzons de l’Alt Empordà. Arribar-hi és més que senzill, només cal prendre la carretera GIP-6041 que puja per la serra de Rodes en direcció al monestir de Sant Pere de Rodes.

A l’altre extrem d’aquesta mateixa comarca, terra endins, hi ha un dels pobles medievals més ben conservats de l’Empordà, Sant Llorenç de la Muga. S’escampa allargassat a la riba del riu Muga i sota la protectora presència de la Torre dels Moros, una torre de guaita mil·lenària de planta circular perfectament conservada i declarada bé cultural d’interès nacional. Ubicada en un petit turó, s’hi arriba en un agradable passeig circular i s’ha convertit en un mirador impressionant de la vall de la Muga.

A la comarca de la Cerdanya també hi ha una estructura alta i de pedra que s’ha convertit en un atractiu turístic. És el Mirador del campanar de l’antiga església de Santa Maria i està al bell mig de Puigcerdà. Sobren les paraules, quan després de pujar més d’un centenar d’esglaons per una escala de caragol s’arriba a dalt, a 35 metres d’altura. Sobren els adjectius, quan es juga a contemplar gairebé a vista d’ocell la geometria que dibuixen cultius, pobles i muntanyes.  

Castellfollit de la Roca és un petit poble amb encant de la Garrotxa. Repta la verticalitat perquè es troba dalt d’un cingle de 50 metres d’altura marcat entre dos rius, el Fluvià i el Toronell i això fa que el visitant sempre busqui un punt des d’on veure l’espectacular i capriciosa panoràmica. Des de fa uns anys, aquesta funció la fa la passarel·la de fusta que s’ha construït damunt el Fluvià i que queda perfectament integrada a les caminades que es poden fer per la zona.

Una breu caminada és el que demana la pujada al mirador de la Creu de Setcases, l’últim poble de la vall de Camprodon, al Ripollès. Des d’aquest petit pujol rocós el que es veu és una escena rural perfecta, una pintura on predominen tres colors: el marró de les teules de totes les cases, el color verd de la serralada i la vall que acull el poble, el blau del cel net i fresc. És el lloc on trobar l’estona de repòs que la vida ens demana de tant en tant. 

Un altre passeig agradable, un altre turó, una altra creu, una altra perspectiva inoblidable la trobem al Puig de Sant Martirià de Banyoles. Aquí les tranquil·les aigües de l’estany de Banyoles presideixen un paratge ample i generós que no podia rebre cap altre nom que el seu, Pla de l’Estany.

L’última panoràmica la reservem a la capital de les comarques gironines, Girona, i a la mirada única que ofereixen els trams de muralla romana que encara l’envolten. Des d’aquesta atalaia que es pot recórrer amb tranquil·litat durant una hora i mitja la vista és impressionant: aquí el perfil esvelt dels principals monuments de la ciutat, allà  el paisatge que s’expandeix cap a l’horitzó. Una visita imprescindible!