BLOG
Periodista i fotògrafa, vaig néixer a Alella, però sempre que puc m’escapo al Pirineu i a l’Empordà.
El nostre territori conserva dolces tradicions que han perdurat intactes fins als nostres dies
Sí, ho hem de confessar. Visitar les nostres comarques a la recerca de les millors pastisseries i dolços és una de les nostres debilitats. I és que n’hi ha per a tots els gustos! Una bona manera d’agafar forces mentre passegeu pels pobles de la Cerdanya és picar alguns cerdans, uns dolços de pasta seca fets amb avellanes senceres i un toc d’anís i canyella que podeu comprar en petites bosses a les pastisseries de la zona, per exemple a la Gil de Llívia.
A les muntanyes del Ripollès, en canvi, parlar de dolç és parlar de Birba. Els productes que elaboraven a finals del segle XIX van agradar tant els turistes barcelonins que els va fer crear-ne un fàcil d’emportar: les galetes, fetes a base de sucre i ametlla. Avui en dia segueixen amb la fórmula tradicional: naturals, sense conservants ni additius.
Si és diumenge i volteu per la Garrotxa, poseu-vos a la cua de Can Carbasseres, a Olot. Hi elaboren l’entorxat, conegut també com la roda de la fortuna, un tortell rodó d’anís i matafaluga, llegat dels jueus que vivien a la vil·la, i que ara gaudeixen sobretot els fillols quan els el regala el seu padrí el dia de Rams.
A l’Alt Empordà, no us perdeu els taps de Cadaqués, uns pastissets en forma de tap fet amb sucre, ous i farina i sucat amb almívar, ideal per berenar. Tot i que si és temps de Quaresma i rodeu especialment per Figueres demaneu brunyols, aromatitzats amb pela de llimona ratllada, matafaluga, anís o aiguardent, amb forma d’anella i coberts de sucre. Es diu que són una invenció dels antics frares empordanesos i són irresistibles si els acompanyeu amb un vi de garnatxa de la DO Empordà.
Totalment diferent és el bisbalenc, el pastís allargat de pasta de full, cobert de pinyons i farcit de cabell d’àngel que comparteix fama amb la ceràmica de la vil·la del mateix nom al Baix Empordà. En teniu a la Pastisseria Sans, on va crear-lo Modest Sans tornant de París l’any 1927. Ens unim a Dalí i Pla quan en cantaren les excel·lències! I si podeu escapar-vos a Calella de Palafrugell a escoltar havaneres mentre feu un rom cremat, completareu l’experiència.
Els més xocolaters heu de passar pel Pla de l’Estany, on trobareu la fàbrica de Xocolates Torras, que, fundada per Dolors Torras al 1890, exporta des de Cornellà de Terri a tot el món. Podreu visitar-la i emportar-vos alguns dels seus productes a casa. El problema serà triar entre les més de cent varietats, algunes tan originals com la xocolata amb baies de goji o amb algues i flor de sal negra.
Pot ser que hagueu menjat xuixos en d’altres llocs, però si sou a Girona tasteu l’autèntic. Aquesta pasta dolça farcida de crema, enrotllada, fregida i coberta de sucre va néixer aquí cap al 1918, sembla ser que sota el consell d’un pastisser francès. Diuen que ara el millor el fan a Can Castelló. Abans de marxar de la ciutat, però, passeu per qualsevol dels establiments de l’univers de Jordi Roca, escollit fa uns anys el millor pastisser del món: la gelateria Rocambolesc, i l’obrador i la xocolateria de Casa Cacao. De ben segur carregareu la bossa!
I si voleu un record dolç per casa, passeu per la Selva i entreu al Museu Trias de la Galeta de Santa Coloma de Farners. Des de fa més d’un segle hi elaboren un assortiment de galetes amb una mateixa recepta d’ametlles, sucre, ous i farina, però amb una varietat de noms, gustos i formes que farà que us costi decidir: teules, barrets de capellà, torpedos, virolets, crocants, ametllats i pralinets. Amb una copeta de ratafia, seran un record inesborrable!
