La serra de l’Albera és el tram més oriental del Pirineu, des del coll del Pertús fins al mar. Aquest massís separa les grans planes de l’Empordà i del Rosselló, i des del 1659, any en què es va signar el Tractat dels Pirineus, la seva carena constitueix la frontera francoespanyola.
La serra de l’Albera és el tram més oriental del Pirineu, des del coll del Pertús fins al mar. Aquest massís separa les grans planes de l’Empordà i del Rosselló, i des del 1659, any en què es va signar el Tractat dels Pirineus, la seva carena constitueix la frontera francoespanyola.
Està format per dos sectors ben diferenciats: l’occidental o de Requesens-Baussitges, i l’oriental o de Sant Quirze de Colera-Balmeta. El primer presenta les zones més humides i enlairades, amb una cobertura de bosc de gairebé el 100 % i una vegetació extraordinàriament variada, integrada per suredes, alzinars, castanyedes, rouredes, fagedes i els prats de la zona culminal. L’àrea de Requesens comprèn la capçalera del riu Anyet i es caracteritza per una vegetació de ribera esplèndida, amb salzes, freixes i verns. La zona de Baussitges, per la seva banda, abraça l’alta vall del riu Orlina, on persisteixen les poblacions de faigs més orientals de la península. El sector de Sant Quirze de Colera es vertebra al voltant de l’important monestir del mateix nom, veritable joia de l’art romànic català, i és ja de característiques plenament mediterrànies.
(inclou 1.275 ha de reserves naturals)