BLOG
Periodista, comunicadora, caminant curiosa, enamorada de les persones i del meu petit país
Et presentem una selecció de temples romànics, un estil arquitectònic molt ben representat a les comarques gironines del Pirineu.
Són senzilles, austeres, robustes. I potser és per la seva bella geometria o pel paisatge on han vist desfilar un mil·lenni, que sempre desprenen un magnetisme veritablement especial. Iniciem un petit viatge cap al segle X, quan el cristianisme de l’Europa Occidental va adoptar com a segell arquitectònic civil i religiós un estil que, anys més tard, seria batejat amb el terme ‘romànic’. Són centenars de milers les ermites, esglésies i basíliques que els poders religiosos i econòmics van ordenar construir pel vell mapa europeu. Les comarques gironines de muntanya en són un bon testimoni i, més enllà de les edificacions que ocupen el cor de pobles i ciutats, és habitual enfilar una carretera, un camí o un sender i tombar el cap perquè mira, allà dalt hi ha una ermita, què maca sembla i quines vistes deu tenir!
Església de Sant Cristòfol de Beget. Maria Geli - Pilar Planagumà. Arxiu d'Imatges PTCBG.
La comarca del Ripollès té un catàleg romànic de primer ordre encapçalat pel gran monestir de Santa Maria de Ripoll, amb una portalada i un claustre meravellós; pel monestir de Sant Joan de les Abadesses, originàriament sota les ordres de l’abadessa Emma de Barcelona, motiu pel qual es va convertir en l’únic monestir femení de Catalunya; i pel petit monestir de Sant Pere de Camprodon. Al bell mig dels pobles també en trobarem, destacable és l’església de Sant Cristòfol de Beget i les més petites de Sant Esteve de Llanars i de Sant Miquel de Setcases. Si volem la calma d’una vall, Sant Valentí de Salarça ens espera a tocar d’un gran roure, i si el que busquem son unes vistes panoràmiques inoblidables, podem anar al santuari de Santa Maria de Montgrony, excavat a la mateixa roca, i una mica més amunt, fins a la preciosa ermita de Sant Pere, amb una entrada porxada tan bonica com l’interior que es pot visitar sempre i quan es demani la clau al bar del santuari.
Ripoll. Nicholas Burns. Arxiu d'Imatges PTCBG.
La Garrotxa també és una comarca amb una presència d’edificis religiosos romànics molt generosa. La població de Besalú, amb una estructura medieval de manual, havia acollit el monestir romànic de Sant Pere però actualment només se’n conserva l’església. Un altre vestigi és l’església del desaparegut monestir del Sant Sepulcre de Palera, a Beuda, dit així perquè gaudia de certs tractes de favor i arribar-hi en peregrinació era equivalent a visitar la llunyana basílica del Sant Sepulcre de Jerusalem. Protegides per un paisatge de conte es troben les ermites de Sant Martí i Sant Miquel del Corb de Les Preses, i gaudint d’unes vistes immillorables sobre la vall de Llémena hi ha l’església de Sant Aniol de Finestres. I anotem encara tres punts igualment destacables: el bonic nucli de Maià de Montcal, la idíl·lica Santa Maria del Feixe de Mieres i el temple de Santa Maria de Ridaura que és, de fet, una de les esglésies més antigues de la comarca.
Sant Climent de Talltorta, Cerdanya. Kris Ubach. Arxiu d'Imatges PTGCB.
Lloc de culte per a uns, indret de repòs per a d’altres, objecte d’admiració per a molts, tots aquests edificis de pedra han superat episodis de guerra i pau, de fam i abundància, també aiguats, sequeres i nevades. Expliquen la nostra història. Son part del nostre patrimoni cultural. I és precisament per posar-los en valor i fer-ne difusió que la comarca de La Cerdanya ha impulsat el projecte Les Claus de les Esglésies de Cerdanya en col·laboració amb el Bisbat d’Urgell. En el marc d’aquest programa, una guia especialitzada ens acompanya cap als interiors més espectaculars de les esglésies del territori: Santa Maria d’All, Sant Pere d’Alp i de Bolvir, Sant Esteve de Guils de Cerdanya, Santa Eugènia de Saga, Sant Climent de Talltorta… Un viatge al passat enriquidor i emocionant, que també es pot fer online a www.cerdanya.org/tours-virtuals.
