Sis racons inspiradors on regna l'aigua

És valuosa, necessària, imprescindible i, malauradament, molt escassa. Potser per això ens agrada tant aventurar-nos a trobar paisatges on la seva energia, la seva frescor i la seva melodia ho embolcalla tot. És vida pel planeta, per nosaltres i per la nostra inspiració. És aigua.

El Salt de la Caula (Les Escaules, Alt Empordà). Es troba en un revolt de la carretera que uneix Pont de Molins i Les Escaules, i aturar-se a veure’l és una decisió més que encertada.  Aquella cascada de roques embolicades amb molsa sorprèn tothom perquè fa 30 metres d’altura i perquè crea un salt d’aigua ample i generós, i un gorg final encisador. L’escena és espectacular si els dies anteriors ha plogut. Allà a tocar hi ha un petit bar restaurant amb un grapat de taules i cadires sota uns plataners així que tot convida a allargar el moment tant com es vulgui. El bany, per cert, hi està prohibit.

Llac de Puigcerdà (Puigcerdà, Cerdanya). És un dels indrets més fotografiats de tota la comarca i ho és durant tot l’any, perquè cada estació li atorga la màgia d’uns colors o uns altres. Són verds a la primavera i a l’estiu, groguencs i marronosos a la tardor, blancs a l’hivern si la neu l’acompanya. El llac de Puigcerdà, alimentat amb l’aigua de la séquia, fa més de cent anys que és un punt habitual d’oci, relaxament i descans tant pels seus habitants com pels seus visitants. Durant l’estiu hi ha una atracció afegida i no és el bany, que no s’hi permet, sinó la possibilitat de passejar-hi en barca sempre respectant la flora i fauna que hi viu reposadament.

Estany del Malniu (Meranges, Cerdanya).  A qui li agradi la muntanya li robarà el cor, aquest llac que neix a la falda del Puigpedrós (2.915 m). Per arribar-hi cal aparcar el vehicle al refugi del Malniu que, dit sigui de pas, ens pot proveir d’un bon pícnic o entrepà si no anem preparats. A partir d’aquí, benvinguts a una fantàstica caminada d’uns 40 minuts que transcorre pel mig del bosc i que  a poc a poc va guanyant altura. El premi és aquest indret bucòlic, salvatge, silenciós i autèntic que podem vorejar a peu i amb calma, perquè només així s’interioritza la seva bellesa i el seu poder sanador. Com en tots els  llacs d’alta muntanya, i precisament per preservar el seu equilibri natural, banyar-s’hi no està permès.

Passeig de la Riera (Arbúcies, la Selva). Es tracta d’un altre inspirador passeig que ens connecta amb les bones energies de l’aigua, en aquest cas de l’aigua que neix allà dalt a les muntanyes del Montseny i que baixa, que corre, que passa, que empeny, que ens crida. No és estrany que el pintor modernista Santiago Rusiñol hi fes més d’una visita i atrapés aquest paisatge de vegetació exultant en més d’una tela. De fet, l’itinerari de corriols, camins, ponts i passarel·les de fusta que s’allarga un quilòmetre i mig, du el seu nom. 

Estany de Núria (Núria, Ripollès). Només arribar notarem l’abraçada de les muntanyes. A gairebé 2.000 metres d’altura el paisatge és fabulós, l’aire net, els colors vius i els al·licients, infinits. Un d’ells és l’estany artificial que hi ha al bressol de la vall i que, en realitat, és un petit embassament. Agrada tothom estiu i hivern, i grans i petits s’hi acosten, s’hi fan fotos, el contemplen i s’hi endinsen, no per banyar-s’hi –que està prohibit- sinó per fer-hi un tranquil passeig en barca o canoa.

Llac de Banyoles (Banyoles, Pla de l’Estany). El llac més gran de Catalunya tanca aquest petit catàleg protagonitzat per l’aigua que tenim terra endins. És ample i extens, més de dos quilòmetres de llarg i, de manera regulada s’hi poden practicar alguns esports nàutics. Els vuit quilòmetres del seu perímetre, decorats amb vegetació de ribera, es poden completar a peu o en bicicleta. A l’estiu hi ha zones reservades al bany així que una capbussada fa d’aquesta visita una experiència completa.