El Triangle Dalinià: l’univers surrealista de Salvador Dalí en tres passes

Genial. Transgressor. Apassionat. I empordanès. Salvador Dalí és un personatge de dimensió universal que va forjar el seu mite des d’aquest petit territori del litoral català. La singular obra de l’artista nascut a Figueres el 1904 és plena de referències al paisatge de la Costa Brava que l’inspirava i l’acompanyava. Les cales, els penya-segats, la llum del Mediterrani, la tramuntana, els pobles de pescadors, la fauna i la flora autòctones… Tot l’Empordà passa pel filtre surrealista de Dalí i esdevé una part essencial del llegat de l’artista, un dels grans tresors culturals de Girona i el motiu d’aquest viatge que et proposem.

Agafa un mapa de la Costa Brava i traça una línia imaginària que uneixi Figueres, Portlligat (Cadaqués) i Púbol. Ja tens el Triangle Dalinià marcat sobre l’Empordà. En cadascun dels tres vèrtexs, a molt poca distància l’un de l’altre, t’espera un dels grans escenaris de la vida i l’obra de Salvador Dalí: el Teatre-Museu Dalí de Figueres, la Casa-Museu Castell Gala Dalí de Púbol i la Casa-Museu Salvador Dalí de Portlligat. Comença per on vulguis, l’ordre dels factors no altera que visquis una experiència única dins l’univers de Salvador Dalí. T’espera la ruta més surrealista de la Costa Brava.

Pren-t’ho amb calma

Hi ha poca distància entre els diferents escenaris del Triangle Dalinià, però dedica-hi com a mínim dos dies sencers per gaudir-ne sense presses. Tingues en compte que hauràs de parar a contemplar alguns dels paratges més bonics de la Costa Brava i a gaudir sense presses de la seva gastronomia.

El Teatre-Museu Dalí de Figueres

Es tracta de l’objecte surrealista més gran del món i la darrera gran obra de Salvador Dalí, que ell mateix va idear i dissenyar. L’origen del projecte ja és ben curiós. A principis dels anys seixanta del segle xx, l’alcalde de Figueres, Ramon Guardiola, va demanar a Dalí una obra per al Museu de l’Empordà. La resposta de l’artista va ser regalar tot un museu a la seva ciutat.

Aprofitant la façana neoclàssica de l’antic Teatre Municipal, parcialment destruït a la fi de la Guerra Civil, Dalí va concebre un espai que captivés el visitant i l’endinsés en el seu món interior. L’exterior del museu és una bona mostra dels deliris creatius de l’artista, amb l’emblemàtica cúpula de vidre i els ous gegants que coronen l’edifici.

El recorregut per les sales del museu és un passeig al·lucinant per tots els vessants artístics de Dalí: pintura, escultura, instal·lació, holograma, fotografia, etc.,; i totes les etapes artístiques que descriuen la seva trajectòria: les primeres obres (impressionisme, futurisme, cubisme i altres), les creacions surrealistes i els treballs dels últims anys.

«És evident que existeixen altres mons, això segur; però, com ja he dit moltes altres vegades, aquests altres mons estan en el nostre, resideixen a la terra i precisament al centre de la cúpula del Museu Dalí, on hi ha tot el nou món insospitat i al·lucinant del surrealisme.»

— Salvador Dalí

La Casa-Museu Castell Gala Dalí de Púbol

De castells medievals en pots veure molts a la Costa Brava i al Pirineu de Girona. Però cap altre guarda una història d’amor tan singular com el castell de Púbol. Salvador Dalí va adquirir aquest edifici de tres plantes com a regal per a Gala, la seva esposa. Era un castell deteriorat, d’aspecte romàntic i melancòlic, que l’artista empordanès va reformar per convertir-lo en un lloc de descans i aïllament per a qui va ser sempre la seva musa.

Dalí va crear un lloc misteriós, ple de sorpreses, enginys arquitectònics i espais de gran bellesa, convertint les dependències del castell en autèntiques obres d’art surrealistes. El saló del piano, el jardí amb els elefants camallargs o el mausoleu de Gala són alguns dels espais que et porten directament al món oníric de Dalí, en què no falten obres pictòriques per decorar els interiors. Dalí ho explica així en les seves Confessions inconfessables (1973): «M’he acontentat a decorar els seus sostres perquè, en aixecar els ulls, sempre em trobi al seu cel.».

L’artista només podia accedir al castell amb el permís escrit de Gala. Era una mena de condició cerimoniosa basada en l’amor cortès per augmentar així el desig i la passió. Després de la mort d’ella, enterrada a la Sala del Delme, Dalí hi va instal·lar la seva residència i el seu taller. Dos anys més tard, però, un incendi a la seva habitació li va causar greus cremades i es va veure forçat a mudar-se definitivament a Figueres.

La Casa-Museu Salvador Dalí de Portlligat

Per tancar el Triangle Dalinià has d’anar fins a la badia de Portlligat (Cadaqués), al Parc Natural del Cap de Creus. Segurament t’envairà la mateixa sensació que a Salvador Dalí quan el 1930 va decidir comprar-hi una petita barraca de pescadors, atret per la bellesa, la llum i l’aïllament del paisatge.

Amb els anys, Dalí i Gala van convertir la casa en un espai únic, ampliant-la amb altres barraques veïnes, creant una estructura laberíntica farcida d’una infinitat d’objectes i records de la parella. En paraules de Dalí és «una veritable estructura biològica» que evoluciona amb els anys. «A cada nou impuls de la nostra vida li corresponia una nova cèl·lula, una cambra.»

Durant la teva visita descobriràs el diàleg dels interiors acollidors i màgics amb el paisatge tan característic de la Costa Brava, una referència constant a l’obra de Dalí. Els espais es diferencien en tres àmbits: una zona íntima per a la vida de Dalí i Gala, l’estudi de l’artista, i l’espai exterior amb camins i jardins on la parella feia la vida pública. També es pot visitar una construcció circular addicional que Dalí utilitzava com a taller, on trobaràs escultures i performances amb el seu segell inconfusible.

«Portlligat és el lloc de les realitzacions. És el lloc perfecte per al meu treball. Tot es conjura per tal que així sigui: el temps discorre més lentament i cada hora té la seva justa dimensió. Hi ha una tranquil·litat geològica: és un cas planetari únic.»

— Salvador Dalí