BLOG
Us proposem una visita al Museu d’Història dels Jueus de Girona, ubicat en la darrera sinagoga existent a la ciutat i en funcionament des de l’any 2000.
Aquest important equipament de l’entramat museístic de la ciutat –també transcendental pel país-, manté viva la memòria de la comunitat jueva de Girona, que s’hi va establir en temps dels romans i va ser foragitada del país a finals del segle XV. Fins a 600 anys d’estada deixen una petjada profunda, que el museu preserva i interpreta per al visitant. El Museu d’Història dels Jueus, nucli de la recuperació del llegat jueu de la ciutat, està situat al cor del barri vell de Girona, al Call gironí, que és el barri jueu d’època medieval més ben conservat de l’Europa Occidental i un dels més ben conservats del mon i que, amb els llegats jueus de les localitats de Besalú i Castelló d’Empúries, forma un triangle d’una importància cabdal per entendre la transcendència de la comunitat jueva a les comarques gironines en els àmbits social, econòmic, cultural i religiós. De fet, el cercle cabalístic i tot el context cultural judaic de Girona van arribar a ser tan importants que la ciutat va ser coneguda arreu com a “Ciutat mare d’Israel”.
El carrer de Sant Llorenç, al Call de Girona, que du a l'entrada lateral del Museu d'Història dels Jueus. Foto: Aniol Resclosa. Arxiu Imatges PTCBG
La visita al Museu d’Història dels Jueus no pot anar desvinculada de la visita al Call, format per carrers estrets i costeruts, als qual el pas del temps ha atorgat un encant i un tel de misteri remarcables. L’any 898 vas arribar a la ciutat una vintena de famílies jueves provinents de terres pertanyents al comtat de Besalú i es van establir a la vora de la Catedral. Posteriorment es van desplaçar uns pocs metres i van ocupar cases nobles, palauets i altres cases més humils, que es barregen en aquest mateix espai, que continuava essent a redós de la Catedral de Santa Maria. El moment d’auge del call gironí, que va créixer a l’entorn del carrer de la Força va ser durant el segle XIII i l’habitaven unes 800 persones, una comunitat jueva que tenia una gran influència en la vida ciutadana. A partir de llavors es va iniciar el declivi, fins a la seva expulsió, a finals del segle XV. La sinagoga, el forn, els banys (micvé) i l’escorxador eren els edificis o indrets que vertebraven la vida social dels calls, també el de Girona. Els treballs de recuperació del Call es van començar l’any 1987.
L’exposició permanent del Museu d’Història dels Jueus es divideix en onze àmbits que permeten al visitant fer-se una idea, en alguns casos molt exacta, de com era el Call de Girona i com vivien i s’organitzaven els seus habitants. Els àmbits en què està dividit l’equipament són: Els orígens, El call, L’aljama, La família, La sinagoga, El fossar dels jueus, Cultura jueva, Guanyar-se el pa, Una relació difícil, Societat conversa i inquisició i El llegat material.
Una de les sales del Museu d'Història dels Jueus de Girona. Foto: Aniol Resclosa. Arxiu Imatges PTCBG.
L’àmbit anomenat El fossar dels jueus és un dels àmbits més importants del museu i un dels primers que es va inaugurar l’any 2000, en la primera de les tres fases de constitució de l’equipament. El museu us convida a fer un passeig imaginari pel que podria haver estat el cementiri de la comunitat des del segle XIII, en un dels vessants de la muntanya de Montjuïc. Hi trobareu exposades làpides amb bellíssims epitafis escrits en record dels jueus gironins, inscripcions hebrees que visibilitzen un mon desaparegut. Les peces de la col·lecció lapidària Pedres amb nom i les seves inscripcions han permès conèixer detalls de les històries de vida dels qui van ser enterrats. L’exposició compta amb blocs lapidaris de grans dimensions, però també de peces com les esteles, més petites i amb texts més concisos. Aquesta mostra és una de les joies del museu.
Una vista del Micvé de Girona durant una visita virtual. Foto: Arxiu Imatges PTCBG
L’any 2014 es va identificar un element important a la segona planta del museu que, recordem, era on estava situada la darrera sinagoga: el micvé. El que havia estat transformat en una cisterna era l’antic micvé o bany públic ritual, en aquest cas per a les dones que, malgrat haver patit transformacions conservava l’estructura original. L’aigua era un element purificador en la Girona jueva medieval, segons el ritual prescrit per la llei de Moisès. Aquest ritual era prescrit per homes i dones, però sobretot per a aquestes darreres, ja que el pas pel micvé garantia la santedat de la concepció i aquesta, al seu torn, assegurava el compliment del precepte bíblic: «Sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la». El micvé va ser desmantellat a principis del segle XVI, però la piscina, convertida en cisterna, hi va romandre per abastir la casa d’aigua. Podeu fer una visita virtual a un dels elements més rellevants del Museu d’Història dels Jueus i a part d’aquest equipament en aquest enllaç.
