BLOG
L’any 1997, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va declarar les Festes del Tura d’Olot com a Festes d’Interès Nacional. Això és la conseqüència lògica del fet que els gironins sabem, des de sempre, que les del Tura són de les millors festes majors del país. Què no us heu de perdre? Us ho expliquem!
La Festa Major d’Olot, més coneguda com les Festes del Tura, són de les més reconegudes i vitals del país. Aplega milers de persones durant 4 dies a la capital garrotxina i és una ocasió ideal per gaudir d’una ciutat meravellosa. Són les festes que marquen gairebé l’inici de la tardor, ja que se celebren habitualment a l’entorn del 8 de setembre, que és el dia de la festivitat de la Verge del Tura, patrona d’Olot. És una festa popular amb tots els ets i uts, que atrau un munt de gent tant de la resta de comarques gironines, com del país, de manera que l’ambient que es viu durant aquells dies a Olot és absolutament espectacular. Les Festes del Tura, populars, gratuïtes i de carrer, van compartir taula en unes jornades amb celebracions tan populars com els San Fermines de Pamplona o les Falles de València, poca broma! Tot seguit us proposem uns quants espectacles i activitats tradicionals que es fan durant aquestes festes.
El Gegant i la Gegantessa, de la Faràndula Olotina. Foto: Ajuntament d'Olot.
És l’esdeveniment que obre el programa oficial de la festa i és un dels actes més esperats, especialment per la mainada i els habitants d’Olot, ja que és l’única ocasió en tot l’any en què tota la faràndula olotina surt a ballar pels carrers de la ciutat de manera conjunta. Els Gegants, el Cap de Lligamosques, els Cavallets i els Cabeçuts, tots plegats transiten i ballen pels carrers de la ciutat. La figura més antiga és la del Gegant, documentat des del segle XVI, i les figures han estat modelades per reconeguts escultors locals, com ara Francesc Estorch, Miquel Blay, Ramon Amadeu o Celestí Devesa.
Una nit de focs d'artifici, a Olot. Foto: Ajuntament d'Olot
És l’acte que succeeix a la cercavila. El pregó de la festa major darrerament ha estat a càrrec d’alguna personalitat olotina il·lustre o del representant d’alguna associació o entitat local que hagi destacat. Tot i això, al llarg de la història de la festa en què s’ha llegit el pregó, l’han protagonitzat també algunes figures mediàtiques o personalitats com Miquel Calzada, Joan Barril, Tísner, Quim Monzó, Toni Soler o, fins i tot, el 1975, un compositor i músic de la talla de Xavier Monsalvatge. El pregó es pronuncia des del balcó de l’Ajuntament i va seguit de l’Esclat del Volcanet. Aquest esclat és la cremada d’un castell de pirotècnia al Firalet, que va seguida d’una cercavila, la del Porc i del Xai, organitzada per l’activa associació local AOAPIX -aimants de la carn de porc i xai-, que també ofereix un ball posterior a la plaça Campdenmàs.
Un instant del correfoc pels carrers d'Olot. Foto: Ajuntament d'Olot.
El tradicional correfoc, que surt de la plaça Campdenmàs, és una de les activitats pels més joves o els addictes a l’adrenalina. L’organització va a càrrec de l’associació Pim Pam Pum Foc, que són els responsables de desencadenar l’infern pirotècnic pels carrers de la ciutat garrotxina i que també són els qui ofereixen l’espectacle que tanca aquest correfoc, a la plaça de braus de la localitat. Personatges com el cabeçut Pendeju, o el drac Boru-Boru acompanyen el correfoc i participen en aquest espectacle final. Aquest és participatiu i en ell la terra, el foc, l’aigua i l’aire es confabulen màgicament per transformar el mineral en lingots de ferro al ritme imparable del martinet, un enorme martell impulsat per la força de l’aigua, que marca el ritme del temps. La manxa atia el foc que escup milers d’espurnes i ens recorda que tots som pols d’estrelles. Si hi voleu participar, cap cobert –el millor, el barret de palla-, mocador a la cara, ulls protegits i màniga llarga i ja us podeu llençar a ballar sota la pluja d’espurnes!
Un marrà de l'Encierru d'Olot passa entre la gent. Foto: Ajuntament d'Olot.
Una altra ocasió per veure en acció els Gegants d’Olot és el tradicional Ball de la plaça Major, juntament amb els cavallets i els cabeçuts, que protagonitzen també una cercavila. Durant les Festes del Tura, la major part de la faràndula olotina balla dos dies a la plaça Major. Són balls molt bonics de veure, que donen continuïtat a la tradició i la transmeten al poble. Habitualment van seguits d’una cercavila fins l’Hospici, que és on s’allotgen durant tot l’any els Gegants. D’altra banda, un altre acte interessant és l’anomenat “Encierru”, que no és tradicional, però se’n farà. Es tracta de l’activitat que va néixer com a resposta al correbou. En aquest cas, els que corren no són bous, són 6 marrans de cartró-pedra que coronen uns carretons que 6 xavals fan córrer mirant d’envestir al personal durant el recorregut. És divertit participar-hi i veure-ho i, sobretot, no es tortura cap animal i ningú acaba ferit de gravetat. Existeix també una altra activitat tradicional, que també és divertida, com és la Batalla de les Flors. Aquesta segueix a una concentració de carrosses i els únics projectils que es disparen són manats de confetti.
Foto de família del final d'un concert d'Els Catarres, a les Festes del Tura. Foto: Ajuntament d'Olot.
La programació musical de les Festes del Tura té la fama, de manera merescuda, de ser de les millors de les festes majors de les comarques gironines. Fins i tot, en alguna ocasió ha estat premiada per professionals de l’àmbit de la programació musical, perquè la seva potència i qualitat no té res a envejar a qualsevol dels festivals de música que s’organitza per les nostres contrades. Per Olot, en diversos escenaris, hi passen les millors formacions i artistes del panorama musical català i estatal de diversos estils, de manera que és fàcil trobar quelcom que us pugui agradar. Pop, rock, reggae, electrònica, funk, però també sardanes, música d’envelat, música tradicional, tota mena de música hi té cabuda en aquesta programació.
