BLOG
Llicenciat en Filosofia i en Història de l’Art, crític d'art i comissari independent.
A banda de Barcelona, la demarcació de Girona té gairebé el doble d’espais promotors d’art (Museus, Galeries, Sales d’exposicions, etc.) que Lleida i Tarragona respectivament.
Es tracta d’una trentena d’equipaments extraordinàriament diversos, tan pel què fa al seu origen (institucional, privat, popular) com a la seva orientació artística (que aniria des de l’amateur fins al professional), periodicitat o, finalment, ambició en relació a la projecció internacional. En aquest sentit, qualsevol visitant disposaria d’un ampli ventall d’opcions siguin quines siguin les seves preferències o, per descomptat, el nivell d’expertesa del que disposi en matèria cultural.
Girona, Museu Art de Girona. Xenia Gasull. Arxiu Imatges PTCBG
Posem per cas, en primer lloc, que cerquem de fer-nos una idea força aproximada de la història de la pintura catalana moderna i contemporània (la que aniria de mitjan segle XIX fins a l’actualitat): el Museu d’Art de Girona, el Museu de l’Empordà i el Museu de la Garrotxa, cada un amb de les seves especificitats, acomplirien amb escreix aquest objectiu. I és que, a nivell museogràfic, el triangle Girona-Olot-Figueres és ineludible.
La cosa canvia quan allò que cerquem és explorar una disciplina concreta. En aquest cas, les opcions també són clares. Pels amants de l’escultura contemporània, Can Mario, a Palafrugell, és la millor opció: inaugurat l’any 2004, aquest centre de la Fundació Vila Casas acull al voltant de 220 escultures que daten des de la dècada dels 60 del segle passat fins a l’actualitat i que pertanyen, sense excepció, a diversos artistes nascuts o residents a Catalunya.
Palafrugell. Miquel Millan. Arxiu Imatges PTCBG
El mateix s’esdevé amb la fotografia: gràcies també a la Fundació Vila Casas, el Palau Solterra, a Torroella de Montgrí (inaugurat l’any 2000), reuneix al voltant de 200 fotografies contemporànies exposades d’artistes de diverses parts del món. Per cert: el Palau Solterra, a nivell arquitectònic, és un meravellós exemple d’arquitectura civil del s. XV que va ser residència històrica dels comtes de Torroella de Montgrí.
Més enllà dels espais amb una càrrega, diguem-ne, més o menys històrica, existeixen a la demarcació de Girona iniciatives molt més inclassificables però no per això menys interessants: projectes com Art i Gavarres (Monells), la Nau Côclea (Camallera), Nyamnyam (Mieres), Rizoma (Celrà) o, com a vaixell insígnia, el Bòlit Centre d’Art Contemporani de Girona, encarnarien el darrer episodi d’una cultura que, avui per avui, és capaç d’assumir qualsevol registre o format (i que sovint pot desconcertar al visitant poc avesat als seus llenguatges).
Torroella de Montgrí. Museu Palau Solterra. Arxiu Imatges PTCBG
Finalment, i posats a fer un xic d’autocrítica, el teixit galerístic és el que hauria patit més la crisi generalitzada del sector accentuada, només en part, per la pandèmia de la covid-19. La irrellevància de Girona ciutat (només hi sobreviu la Galeria El Claustre) és en part pal·liada per galeries com Horizon (Colera) o, molt especialment, Enlace Art in Progress (Serra de Daró): amb només un any de vida, la galeria que dirigeix Toni Álvarez de Arana, encarna una feliç anomalia, una raresa que s’explica per un entorn privilegiat (l’opulent paisatge del Baix Empordà) i per l’interès d’uns inversors que van saber veure el potencial d’un espai tan versàtil com intimidador. La seva aposta desacomplexada per la pintura contemporània de qualitat apuntalaria la resta: autors de casa en actiu i figures històriques conviuen amb referents internacionals gràcies, insistim, a la claredat conceptual amb la que Álvarez articula aquest projecte.
Girona, en definitiva, és un lloc privilegiat on la cultura disseminada vindica el vigor de la perifèria de la única manera possible, és a dir, amb rigor, entusiasme i qualitat.
LLISTAT D’ESPAIS
Aquest llistat ha estat confegit a partir de les dades de la Xarxa Pública de Centres i Espais d’Arts de Catalunya (XAV), Xarxaprod (només centres d’arts visuals), Xarxa de Museus d’Art de Catalunya i totes les aportacions fetes pels socis de l’ACCA. Qualsevol omissió o inexactitud només és responsabilitat de l’autor d’aquest article:
Girona, Museu Art de Girona. Xenia Gasull. Arxiu Imatges PTCBG
