Centres d'interpretació gironins de darrera generació

El llegat dels “americanos”, els primers anys i la vida i obra del pintor alt-empordanès, la sostenibilitat i la crisi climàtica i la vulcanologia són els objectes d’atenció d’aquests projectes innovadors i d’una gran sofisticació tecnològica.

Begur, capital dels indians

L’emigració de molts begurencs a l’illa de Cuba al llarg del segle XIX a la recerca de fortuna i el seu retorn a casa, fa que a la localitat baix-empordanesa es pugui seguir la petjada dels anomenats indians, una petjada d’alt valor en aspectes com l’econòmic, el social, el cultural i sobretot l’arquitectònic. Els indians o “americanos”, que havien prosperat amb els seus negocis, construïen les seves cases d’acord amb la seva nova condició de gent acomodada i amb una forta influència de l’estil de vida de Cuba, la qual cosa va atorgar un nou aspecte a la vila. La influència dels indians ha estat tan profunda i important, que l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Begur ha impulsat un nou espai museogràfic, que situa la localitat com la capital dels indians de Catalunya. El nou Centre d’Interpretació dels Indians de Catalunya-Begur està situat a les Escoles Velles Centre Cultural i es va inaugurar el mes de febrer d’enguany.

El Centre d’Interpretació dels Indians de Catalunya-Begur té com a objectiu preservar, difondre, investigar i divulgar el fet indià al nostre país. El centre és un equipament obert a tot el públic i dedicat a l’educació, la conservació i l’estudi del patrimoni heretat de les generacions passades. Tracta de potenciar la cultura local, fomentar la cultura en l’àmbit educatiu i escolar i mirarà de potenciar el treball en xarxa amb la resta de municipis indians. El centre s’estructura en cinc àmbits acompanyats d’un espai per al desenvolupament de les diferents activitats associades o no amb el projecte. El discurs museogràfic combina diferents recursos, que fan que l’experiència de l’espectador sigui lúdica i entretinguda, a més d’il·lustrativa i didàctica.

El nou equipament vol ser un espai atractiu i adequat per a qualsevol públic, pels escolars, per gent de totes les edats i també vol esdevenir un reclam pel turisme local o forà, per això hi ha instal·lades escenografies que traslladen els visitants als espais i atmosferes de l’època, com ara vaixells transatlàntics o els interiors de les cases indianes, amb recursos tecnològics com el mur interactiu o el Smart Mirror. El centre disposa d’una sala immersiva que permet als visitants reviure què passava a dalt del vaixell en el viatge a les Amèriques i compta amb pantalles on es reprodueixen arxius de vídeo com a suport del material gràfic. La idea és estimular els diferents sentits de l’espectador, com l’oïda, a través de la reproducció de música tradicional de l’època i havaneres, o l’olfacte, gràcies a la instal·lació d’un moble que permet a l’espectador olorar diferents productes que es van importar de les Amèriques, com el cafè, el cacau o el tabac. El nou centre a més compta amb un espai annex polivalent, la Sala BacanArt, que acollirà al llarg de l’any exposicions temporals d’art, presentacions o xerrades temàtiques.

Els primers anys, la casa natal de Salvador Dalí

El número 6 del carrer Monturiol de Figueres, la casa natal del pintor Salvador Dalí, s’afegeix al triangle dalinià, format pel Teatre-Museu Salvador Dalí, el castell de Púbol i la casa de Portlligat (Cadaqués). Concretament el mes de juliol està previst que el visitant pugui fer un viatge immersiu a través de la vida i el llegat artístic de Dalí, que va néixer el maig del 1904 en l’entresol de l’edifici que ara s’ha museïtzat i en els baixos del qual el seu pare, que exercia de notari, havia llogat i havia establert el seu despatx. Des del 1995, l’Ajuntament de Figueres ha anat adquirint diversos espais de l’edifici on Dalí va viure els primers 7 anys de la seva vida, fins a traslladar-se amb la seva família a un immoble situat no gaire lluny, a la plaça de la Palmera, que també és visitable. Primer la notaria, als baixos, després part de l’entresol i així de manera successiva, fins a disposar de tot l’edifici, del qual en la primera desena de segle se’n va restaurar la façana, el consistori està a punt d’arribar a punt culminant del procés: obrir-la al públic.

El recorregut serà totalment immersiu i el visitant disposarà d’una audio-guia que es sincronitzarà amb les imatges que es projectin a les parets de les estances de la casa. El viatge comença als baixos, a la notaria i seguirà a l’entresol, on l’habitació de l’artista encara conserva la pintura original, el dibuix d’una figura femenina i un gravat amb sanefes. En aquest pis, a més, els visitants podran conèixer qui eren la resta de membres de la família i la relació que van mantenir amb el pintor, tenint una rellevància especial la figura del pare de l’artista. Durant el recorregut immersiu s’hi sent la veu de Dalí i altres sons o músiques o efectes de llum que complementen els videomapatges, les projeccions i també s’hi fa referència en la guia als amics de Dalí a l’institut, com l’arquitecte, pintor i pedagog Ramon Reig o el pintor Marià Baig.

El Castell de Lloret, sostenibilitat i canvi climàtic

El Castell d’en Plaja, una veritable icona turística de Lloret de Mar, ha d’esdevenir un centre en que els visitants poden viure una experiència immersiva i multisensorial relacionada amb la sostenibilitat i el canvi climàtic. Gustavo Buesa, propietari del castell, va decidir que aquest fos l’ús de l’edifici, que ha estat rehabilitat i que ha obert les portes al públic l’abril d’aquest any. Situat just davant del poblat ibèric del Turó Rodó i al peu de Sa Caleta i del camí de ronda, els treballs de rehabilitació han estat complexos i la sostenibilitat també ha estat un dels eixos vertebradors del projecte constructiu, de manera que gran part de l’electricitat consumida ha provingut de fonts no contaminants, que tindran continuïtat. El projecte preveu que el Castell de Lloret, com desitgen que es conegui a partir de la seva entrada en funcionament, esdevingui un espai pedagògic, però que també mostri als visitants les diverses solucions que tenim al nostre abast.

El viatge que el Castell de Lloret, pensat per acollir alumnes d’escoles i instituts amb un recorregut fet a mida, a més de públic general, ofereix als visitants, té 3 etapes. A la Sala Causes, el visitant entrarà en un territori inexplorat a través del metavers, on s’exposen les activitats humanes que han contaminat el planeta i han provocat l’escalfament global. A la Sala Conseqüències, el visitant viurà els efectes de la crisi climàtica, com ara la desforestació de l’Amazones, l’impacte d’un incendi de sisena generació, la contaminació dels oceans o el naufragi en una tempesta de grans dimensions. L’experiència serà immersiva, ja que la tecnologia ho permet, amb una pantalla LED de 12 metres d’amplada, una plataforma que es mou i vibra al ritme de les imatges i tot tipus d’efectes sensorials, sonors, lumínics i tèrmics. La Sala  Solucions ofereix les claus per aturar la crisi climàtica també de manera multisensorial, a través d’un espectacle d’imatge, llum i so i diferents jocs digitals interactius. L’experiència conjunta ha estat batejada com a Still on time. An immersive climate experience (Encara hi ha temps. Una experiència climàtica immersiva).

La terrassa exterior amb servei de bar i unes vistes sensacionals, s’hi han instal·lat arbres metàl·lics, equipats amb plaques fotovoltaiques que protegeixen del sol de dia i la il·luminen al vespre. A més, durant l’estiu (des del juny a l’agost), sobre la façana del castell s’hi projectarà cada nit un espectacle de llums i colors, que es veurà des de Sa Caleta i des part de la platja de Lloret. La previsió és que el Castell de Lloret aculli 100.000 visitants l’any.

Vulcanisme a l’Espai Cràter d’Olot

Inaugurat de manera relativament recent, l’Espai Cràter ha esdevingut un dels nombrosos pols d’atracció de visitants a Olot. No és un museu, és un centre d’interpretació i coneixement del vulcanisme que promou el coneixement a l’entorn dels volcans, la ciència i la societat. Es tracta d’una mostra absolutament interactiva, que juga a fons la tecnologia, amb audiovisuals, experiències immersives, realitat augmentada, ludificació i videomapatge. Com diuen els seus responsables per promocionar-lo, l’Espai Cràter “permet aprendre sobre volcans des de l’interior d’un volcà: una experiència única!” L’exposició permanent, que comprèn diversos llenguatges expositius, està estructurada en diversos àmbits que miren d’explicar els volcans de la Garrotxa i del món, així com la particular relació que mantenen amb seu entorn. La mostra inclou una maqueta de 15 m2 que explica la formació de la Garrotxa, amb propostes de ludificació i altres sorpreses. La sala la domina un gran talús de greda que ens permet veure les entranyes del volcà del Puig del Roser, que és on està situada la sala, literalment a dins un volcà. El programa de visites n’inclou de comentades a l’exposició i també al volcà Montsacopa.

L’equipament olotí està obert a les persones i col·lectius de la ciutat, és part activa del seu desenvolupament i disposa d’una proposta educativa inclusiva i de valor. A banda, també és un espai científic referent nacional i internacional i ha dissenyat una programació amb un gran ventall de propostes que van des de les exposicions als tallers, passant per audiovisuals i debats, taules rodones o conferències, fomentant la participació de la ciutadania i dels visitants. La forma de treballar de l’Espai Cràter apel·la sempre a la innovació, l’experimentació i la participació “per abordar els reptes globals que afecten a un nivell local”. L’equipament és actiu durant tot l’any, us en recomano vivament la visita!