Cementiris gironins, jardins de vida, d’art i d’història

Una passejada per qualsevol dels cinc cementiris que he anomenat és una bona idea, ja que convida a la reflexió al visitants sobre les costums d’una època ja passada i transmet uns quants missatges interessants respecte els nostres avantpassats, la seva manera de viure, la consideració social que ha tingut la mort al llarg dels anys i la manera d’afrontar-la. Però si tampoc voleu anar més enllà, aquests cementiris en concret també són llocs adequats per passejar-hi, tot apreciant el paisatge i també es pot admirar la seva riquesa artística i arquitectònica, amb escultures, plaques i baix-relleus obra de grans artistes.

Cementiri d’Olot

El cementiri actual, conegut com a Cementiri Vell, es va inaugurar l’any 1821, però existeixen indicis de l’existència de cementiris anteriors, adossats a les esglésies, com era costum. El cementiri olotí disposa de nínxols i panteons organitzats simètricament des d’un eix central, amb escultures diverses obra de reconeguts escultors locals i forja de Can Barberí, la foneria que és actualment la seu del despatx RCR Arquitectes. Els mausoleus, panteons i sepulcres presenten una gran varietat d’estils arquitectònics, com el neoclàssic, el modernista i l’art déco. Molts d’aquests monuments estan elaboradament dissenyats i adornats, reflectint l’estil artístic i els corrents culturals de l’època en què van ser construïts. Molts dels monuments i mausoleus, situats al segon pis, estan decorats amb motius modernistes com trencadís, ceràmica vidriada i detalls florals. Una de les galeries més destacades és la de Santa Sabina, en què les làpides són modernistes i els capitells són d’estil corinti. Al cementiri hi ha un seguit d’obres de bronze d’artistes com Celestí Devesa, Lluís Curós o Josep Berga. Hi són enterrats personatges olotins il·lustres, escriptors, artistes, polítics i d’altres figures rellevants. A banda del valor artístic i cultural, el Cementiri Vell d’Olot és un lloc on el visitant pot gaudir de pau i tranquil·litat. Els seus jardinets i els camins ombrívols creen un ambient propici per a la reflexió i la contemplació. S’hi fan visites guiades.

Cementiri Mariner de l’Escala

És un conjunt d’arquitectura popular d’estil neoclàssic del 1835 i únic en la seva categoria dins la Costa Brava. El 1970 el cementiri empordanès es va clausurar al·legant mesures higièniques i que impedia el creixement urbanístic i des de llavors no s’hi ha fet més enterraments. La intenció d’enderrocar el cementiri va desencadenar una campanya per part de la Comissió de Defensa de l’Arquitectura Popular, que va aconseguir que l’any 1984 fos declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya, destacant l’homogeneïtat del conjunt d’estil neoclàssic amb nínxols rematats amb característics timpans triangulars i emblanquinat de calç. Compta amb alguns panteons, d’entre els quals en destaca el de la família Maranges. També hi és enterrada, des del 1966, l’escriptora Víctor Català (pseudònim de Caterina Albert) i d’aquest cementiri, Josep Pla en va parlar com un dels més bells de la Costa Brava. El cementiri s’estructura en tres sectors: un espai de vestíbul d’accés, un recinte amb gran densitat de nínxols organitzat en carrers i un tercer recinte amb nínxols, panteons i una capella, organitzat al voltant d’un espai rectangular enjardinat. La darrera remodelació del cementiri data del 2018. La preservació de l’espai depèn actualment del Museu de l’Escala.

Cementiri Modernista de Lloret de Mar

Aquest cementiri es troba integrat dins la Ruta Europea de Cementiris i l’Association of Significant Cemeteries in Europe (ASCE). La necròpolis lloretenca conserva la petjada del llegat indià. La construcció del nou cementiri va ser impulsada a finals del segle XIX per un sector de població enriquit relacionat amb els indianos, empresaris catalans que havien fet les Amèriques, vinculats al comerç d’ultramar i la conseqüent riquesa que això generava. L’any 1891 es va decidir el nou emplaçament per al cementiri i el projecte va ser encarregat l’any següent, el 1892, a l’arquitecte Joaquim Artau i Fàbregas, que va comptar amb arquitectes de renom com Puig i Cadafalch. L’organització i distribució de l’espai del cementiri està molt ben pautada i organitzada, com si l’arquitecte hagués transportat les tendències urbanístiques pròpies de les grans ciutats decimonòniques a l’interior de la necròpolis: avingudes, passejos, placetes, illes de cases… L’espai, a més, està organitzat per unes pautes de jerarquia social. A l’avinguda principal trobem els sepulcres dels comitents privats, els indianos. A la part dreta i esquerra de l’avinguda principal s’hi distribueixen els hipogeus de segona i els de tercera categoria. Allunyat d’aquesta zona, hi ha un espai destinat a les inhumacions civils i una altra als no batejats. Els monuments històrics del cementiri estan senyalitzats amb panells explicatius multilingües. Destaquen artísticament els panteons Costa i Macià, Esqueu i Vilallonga –una de les obres més complexes- i els hipogeus Durall i Surís o Mataró i Vilallonga.

Cementiri de Figueres

Un total de 17 elements funeraris del Cementiri de Figueres, el tercer que ha tingut aquesta vila al llarg de la seva història, són inclosos en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Això precisament és el que en fa interessant la visita a aquesta necròpolis, construïda l’any 1817. Algunes de les seves tombes i panteons van ser projectats per arquitectes i escultors de renom com és el cas d’August Font, Venanci Vallmitjana o Josep Llimona. Destaquen del conjunt la tomba Serra Caussa, del finals del segle XIX i amb forma d’obelisc. També el panteó Dalí, un petit edifici de planta quadrada amb arcuacions llombardes o el sepulcre Roca i Giralt, d’estil noucentista, situat al centre del cementiri, i que recorda un temple grec. Els sepulcres Camps, Janer, Corbera, Galí, Tomàs Roger i Vidal i les tombes Arola, Avellana, Rexach, Galter, Jordà Ramoneda o Garreta o el panteó de Marià Vilallonga Gilupó són d’altres elements dignes de visita i contemplació pels seus atributs artístics. S’hi fan visites nocturnes guiades.

Cementiri de Roses

Conegut també com a Cementiri del Puig Rom, va començar a ser construït el 1884 i es va acabar el 1889. La necròpolis està situada en una ubicació privilegiada, amb vistes panoràmiques a la badia de Roses i al mar. Les tombes i els mausoleus estan dissenyats amb estil i elegància i molts d’ells mostren elements arquitectònics interessants i detalls artístics. La seva gran varietat d’escultures i monuments són exemples de l’art funerari dels segles XIX i XX. Pel que fa a les tombes monumentals, destaca la tomba familiar de Pere Rahola. El mausoleu ocupa un espai del costat nord del recinte, a tocar el mur de tanca. Es tracta d’un conjunt esculpit en marbre blanc format per un sarcòfag, decorat amb un medalló amb una creu de Malta en baix relleu i una escultura asseguda damunt, anomenada plegaria. És una figura femenina, una dona jove que duu la cabellera recollida. El seu rostre mostra una expressió de gran serenitat, alhora trista i pensativa, amb la mirada perduda en la llunyania. Vesteix una túnica fins als peus, sense mànigues. Una mà descansa sobre el genoll i l’altra en el sarcòfag. Té les cames encreuades i per sota de la túnica sobresurt un dels peus, descalç. L’escultura és obra del cèlebre escultor Josep Llimona. La darrera remodelació del recinte es va fer l’any 2008.