BLOG
El meu lloc preferit de les comarques de Girona? Fes-me una pregunta més senzilla, sisplau.
Són molt més que celebracions populars. Molt més que dates assenyalades a l’agenda cultural. Són Festes Tradicionals d’Interès Nacional, experiències úniques que no et pots perdre.
Cultura, tradició, identitat… i molta alegria. No hi ha res com descobrir un poble de la Costa Brava o el Pirineu de Girona quan està de festa. Els carrers es transformen en espais de trobada, s’omplen de música i danses, i de gegants, capgrossos i altres figures estimades i venerades per la gent.
A moltes localitats pots viure de molt a prop l’emoció dels castellers i vibrar amb les torres humanes que toquen el cel. O veure en acció les colles de diables i viure els correfocs i la seva trepidant combinació de tambors i pirotècnia.
Algunes d’aquestes celebracions destaquen per la seva singularitat i per la seva forta càrrega d’identitat. Són les Festes Tradicionals d’Interès Nacional. Festes ancestrals, amb arrels llunyanes en el temps, que fa autèntic goig descobrir i compartir amb la seva gent.
Per Divendres Sant, els veïns de Sant Hilari Sacalm celebren una de les processons de Setmana Santa més populars i apassionants del panorama festiu català. El Via Crucis Vivent dramatitza la passió i mort de Jesús, en un recorregut de catorze escenes que comença a la plaça de l’Església, on es representa el judici de Ponç Pilat, i que avança lentament al so dels tabals fins al turó de la Crucifixió, on es viu un dels moments més emotius d’aquesta tradició de més de tres segles d’història.
Pels volts dels dies 7 i 8 de setembre, la capital de la Garrotxa es vesteix de Festa Major en honor a la Mare de Déu del Tura, la patrona de la ciutat. D’entre totes les activitats que se celebren, les més esperades són les cercaviles i el Ball de Gegants, Nans i Cavallets. La plaça Major és plena a vessar. La cobla interpreta les músiques que tothom sap entonar i les figures cobren vida per representar els balls i els rituals d’una celebració solemne, majestuosa i impressionant.
Si mai tens l’oportunitat de visitar Verges per Dijous Sant, serà un dia que no oblidaràs. És el gran dia de les celebracions de Setmana Santa que commemoren la passió i mort de Crist. Hi viuràs tradicions tan singulars com la il·luminació del carrer dels Cargols, amb petites llànties d’oli fetes amb closques de cargols; o com l’espectacular Dansa de la Mort, una escena amb orígens a l’edat mitjana, en què cinc dansaires vestits d’esquelet anuncien la inevitable arribada de la mort.
Als peus del massís del Montseny hi ha un poble que un cop l’any engalana els carrers amb catifes de flors. Sembla l’inici d’un bonic conte, i certament és una tradició amb una màgia especial. Les catifes de flors són una gran mostra de treball col·lectiu de la gent d’Arbúcies durant tot el procés (disseny, recollida de flors i fulles, confecció de les catifes…) i també d’art efímer: s’instal·len al matí, i a la tarda una gran cercavila popular de gegants i grallers hi passa per sobre i les trepitja, convertint-les en un mosaic de coloraines.
Per Setmana Santa, Cornellà del Terri celebra la seva Festa Major. Tot és alegria, ball i bon humor. Les celebracions comencen amb un grup de veïns que surten a la recerca de l’arbre més gran, que rep el nom de maig. El talen, el planten a la plaça i el guarneixen amb banyes i corns d’animals. L’arbre de maig és el centre de moltes activitats festives, com el Ball del Cornut, una gran dansa col·lectiva al toc de músiques alegres i amb l’aparició misteriosa d’un personatge que té unes grans banyes recargolades.
A principis de juny, un conjunt de danses d’origen remot protagonitzen el moment estel·lar de la festa major de Sant Feliu de Pallerols. Fan referència a una batalla llegendària entre els sarraïns i els veïns de la localitat. Cinc cavallets, una parella de gegants i una mulassa ballen al ritme de la cobla pels carrers del poble, representant la victòria dels santfeliuencs davant l’enemic. Segons el que explica la llegenda, l’exèrcit musulmà era més nombrós, però el van poder atemorir amb cavalls de cartró, gegants i una bèstia (la mulassa).
Nadal a Catalunya no seria el mateix sense els pessebres vivents ni els pastorets. Alguns pobles reviuen el naixement de Crist mitjançant els pessebres vivents, dramatitzacions d’escenes del naixement de Jesús a càrrec dels mateixos veïns. Un dels més tradicionals és el de Bàscara, una petita localitat de l’Empordà.
El patrimoni cultural català també recull Els Pastorets, una tradició d’origen medieval basada en la teatralització del naixement de Jesús, que avui s’ha modernitzat i és l’obra més representada al territori català.
Sherry Ott, escriptora i fotògrafa de viatges, s’endinsa en el món del folklore català i viu la festa gràcies a la colla castellera La Fal·lera Gironina i de la colla castellera Marrecs de Salt.
+ Descarrega l’e-book Gegants i capgrossos
+ Descarrega l’e-book Human Towers
