BLOG
Periodista Cultural
Les comarques gironines han demostrat que són riques pel que fa a localitzacions per fer-hi rodatges cinematogràfics.
Si tenim en compte el segle XX i aquests 20 primers anys del XXI, a la demarcació s’hi han rodat més de 160 pel·lícules, sense tenir en compte sèries o gravacions comercials. En aquest post us fem memòria de 5 pel·lícules que s’han rodat total o parcialment a Girona, a la Costa Brava i a les comarques gironines d’interior, en les quals han intervingut estrelles de caràcter internacional, estatal i nacional.
La primera vegada que es va dur al cinema aquest poema dramàtic de Sagarra va ser l’any 1933, sota la direcció de Domènec Pruna. Aquesta adaptació del poema dramàtic de Sagarra és considerada el primer llarg produït a Catalunya en català. Els exteriors es van rodar a Port de la Selva, on està ambientada l’obra literària. Es va estrenar al cinema Urquinaona de Barcelona, però només va romandre en cartellera una setmana. Un incendi va destruir les còpies de la cinta, tot i que s’han conservat fotogrames i algunes fotos del rodatge. La darrera adaptació al cinema es va realitzar el 2014, dirigida per Sílvia Munt, que va ser rodada parcialment a les antigues barraques de pescadors de la platja de Castell, a Palamós. Les barraques dels pescadors van ser escollides per reproduir la vida del cafè on té lloc bona part de l’acció, juntament amb un seguit de llaüts o mallorquines -barques de pesca- cedits pel Museu de la Pesca, Pere de Prada i l’Associació dels Amics de la Vela Llatina de Calella de Palafrugell. Sílvia Munt dirigeix en aquest telefilm a intèrprets d’una gran qualitat, com Pablo Derqui, Miquel Gilabert, Marina Sala o Domènec Reixac.
Aquesta és l’adaptació de la novel·la homònima de Javier Cercas, que situa l’acció l’estiu de 1978, tot just a l’inici de la transició. En aquest film, etiquetat com a cinema “de quinquis”, s’explica la història d’Ignacio Cañas (Marcos Ruiz), un estudiant de 17 anys introvertit i una mica inadaptat que viu a Girona. En conèixer a Zarco (Chechu Salgado) i a Tere (Begoña Vargas), dos joves delinqüents del barri xinès de la ciutat, es veu immers en una carrera imparable de furts, robatoris i atracaments. És la història en la qual Nacho es fa gran, travessant la línia que hi ha entre el bé i el mal, entre la justícia i la injustícia… Una altra particularitat d’aquesta pel·lícula és que la seva productora és Ikiru Films, que dirigeix el cineasta gironí Edmon Roch. La pel·lícula està rodada a Girona, Tossa de Mar i Torroella de Montgrí – l’Estartit, entre d’altres localitats catalanes.
El productor gironí Edmon Roch va ser productor executiu d’aquest film alemany dirigit per Tom Tykwer i un dels principals responsables que algunes localitzacions d’El perfum, l’adaptació de la sensacional novel·la de Patrick Süskind, fossin a Girona. Ben Whishaw, Rachel Hurd-Wood o Alan Rickman van fer una estada a la ciutat per rodar aquest film, en el qual també hi va intervenir Dustin Hoffman. El perfum, un best-seller, explica la història d’un personatge anomenat Jean-Baptiste Grenouille, que desenvolupa un sentit de l’olfacte superior que utilitza per crear els perfums més exquisits del món. Però la seva feina pren un camí obscur quan inicia la recerca del perfum definitiu, convertint-se en un assassí en sèrie. El Barri Vell de Girona es va convertir en la vila francesa de Grasse i els carrers del centre històric, la Pujada de Sant Domènec i els Jardins de la Francesa van patir una transformació més que notable.
El cineasta gironí Isaki Lacuesta no acostuma a fer gamberrades, però Murieron por encima de sus posibilidades n’és una i de molt divertida. Diu la llegenda que la idea va sortir entre amics i cerveses al ja desaparegut bar Los Padules, al carrer que Sopa de Cabra va fer famós com el carrer dels Torrats (carrer Nou del Teatre). La va rodar, entre d’altres llocs, al Barri Vell de Girona, però també a l’eixample i als afores. És una bogeria extremadament lúcida que tira amb bala contra el sistema capitalista, el món de la política i les finances i les forces de seguretat de l’Estat. Atenció a la llista d’intèrprets, alguns protagonistes, alguns fent de secundaris i d’altres fent cameos: Raúl Arévalo, Julián Villagrán, Imanol Arias, Bruno Bergonzini, Àlex Brendemühl, José Coronado, Eduard Fernández, Ariadna Gil, Bárbara Lennie, Sergi López, Carmen Machi, Ángela Molina, Àlex Monner, Albert Pla, Josep Maria Pou, Pau Riba, José Sacristán, Jaume Sisa, Emma Suárez, Ivan Telefunken, Luis Tosar i Jordi Vilches. Espectacular!
Va ser una de les sorpreses cinematogràfiques més agradables de l’any 2017. Va ser l’òpera prima de la directora Carla Simón, que la va rodar l’estiu del 2016 a diverses localitats de la Garrotxa. L’estiu del 1993 la Frida, una nena de sis anys, s’enfronta al primer estiu amb la seva nova família adoptiva. Un precoç “comming- of-age” drama sobre una nena que aprèn a encaixar en un món rural, on viu amb els seus oncles, mentre supera la mort dels seus pares. Durant aquest estiu, el de 1993, Frida aprendrà a acceptar la seva pena i els seus pares adoptius aprendran a estimar-la com la seva pròpia filla. El repartiment el formen Laia Artigas, Paula Robles, David Verdaguer, Bruna Cusí, Fermí Reixach, Isabel Rocatti, Quimet Pla i Montse Sanz. El film va ser multipremiat a la Berlinale, als Premis Goya i als Premis Gaudí.
