BLOG
Periodista Cultural
La demarcació de Girona, les seves terres i el seu mar, ha estat font d’inspiració, al llarg dels anys, per a un grandíssim nombre d’escriptors i poetes que els han fet eterns en les seves obres.
Aquests creadors han obert una nova escletxa en la mirada amb què observem, nosaltres i els nostres visitants, el nostre entorn cultural i paisatgístic. Les rutes literàries de les terres gironines permeten conèixer aquest llegat i submergir-se en el Ripollès de Joan Maragall, en el Romanyà de Mercè Rodoreda, en l’Empordà de Josep Pla i de la Maria Àngels Anglada o en la Girona de la família Bertrana. Després del pas, el naixement o l’estada de tants autors de renom a les comarques gironines, ja no és possible trepitjar-les sense partir de la sensibilitat de les obres que van escriure. En aquest post parlarem de 5 escriptors i poetes, a l’obra dels quals s’hi vinculen una o més rutes literàries vinculades a la terra. Abans, però , us aconsellem que entreu en aquest enllaç i us baixeu una publicació del Patronat de Turisme Costa Brava Girona sobre rutes literàries a les comarques gironines. Veureu com us agradarà molt!
Us aconsellem dues rutes vinculades a Maria Àngels Anglada (Vic, 1930-Figueres,1999). La primera és una ruta comarcal anomenada L’Empordà de Maria Àngels Anglada. S’hi combina el llegat literari de l’escriptora amb l’extens patrimoni empordanès —arquitectònic, històric, paisatgístic, megalític i natural— a través d’un recorregut que convida el lector a aprofundir en la riquesa cultural de l’Empordà i en l’obra de l’escriptora. Forma part de la col·lecció d’itinerari literaris autoguiats publicats per la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada – Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona. Aquesta ruta, extensíssima, inclou fins a 22 localitats. Més reduïda quant a extensió és la segona proposta, la ruta anomenada Maria Àngels Anglada als aiguamolls de l’Empordà: Les closes. Els aiguamolls són una fita en l’univers poètic de Maria Àngels Anglada. Els textos que acompanyen el recorregut tenen una relació estreta amb el paisatge de la zona, tan estreta com la que, al llarg de la seva vida, va unir Anglada amb la plana de l’Empordà i amb l’altra plana, la de Vic, ambdues viscudes, sentides i estimades per ella i protagonistes de les seves obres. En aquesta ruta hi ha programades fins a 10 aturades.
La Ruta literària Víctor Català consisteix en una passejada pel barri vell de l’Escala, a través dels indrets vinculats a aquesta gran escriptora, de nom real Caterina Albert (l’Escala, 1869-1966) nascuda en aquest poble. La lectura de textos es realitza davant de la casa pairal, l’interior de l’Església de Sant Pere, la Platja de l’antic port, la Punta, el jardí del Clos del Pastor, el cementiri mariner, la font i el safareig i l’ermita de Santa Reparada a Cinc Claus. Aquesta ruta, que organitza el Museu de l’Anxova i de la Sal, que és qui en fa el guiatge, es va crear amb motiu del centenari de la publicació de Solitud (1905-2005). La Ruta, que té una durada aproximada d’una hora i mitja, parteix de diferents punts en funció dels interessos dels visitants i l’organització s’adapta a les necessitats de cada grup. Aquesta ruta també forma part de la iniciativa Espai Escrits, una Xarxa del Patrimoni Literari Català.
Les estades estiuenques a Begur van marcar profundament la poesia de Joan Vinyoli, un dels grans poetes de le lletres catalanes. Vinyoli va arribar a Begur l’agost del 1954 i va repetir cada estiu fins al 1978, amb la seva família i amics. A Begur hi va escriure i corregir una bona part de l’obra editada posteriorment. La Ruta Poètica Vinyoli, que organitza l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Begur, transcorre per mirador que porta el su nom, el Bar Frigola i la plaça de la Vila, les escales del carrer del Castell, el mateix Castell, Sant Ramon, Can Pallí, Casa de Campuig, Centre Artístic Begurenc i Bar Tothora. Una altra localitat vinculada a Joan Vinyoli és Santa Coloma de Farners (la Selva), on havia arribat a dir que hi havia passat “les millors estones de la meva adolescència: les passejades a la plaça, el tennis, els boscos”. L’Itinerari poètic Joan Vinyoli – Autoguiatge l’organitza Turisme de Santa Coloma i comença a la Casa de la Paraula es troba una exposició sobre Joan Vinyoli que permet descobrir diversos elements de la seva cosmogonia poètica. També s’hi troba el mobiliari original del seu despatx, una selecció de la seva biblioteca i les primeres edicions del seus llibres. L’itinerari continua al parc de Sant Salvador on s’ubiquen diversos poemes de l’autor. Poemes representatius de la riquesa temàtica i estilística de l’obra de Vinyoli que mostren l’empremta dels feliços estius passats al municipi però també la nostàlgia en els seus versos. Un recorregut a peu d’un quilòmetre i mig per un entorn natural excepcional.
Sense dubte, l’escriptor estrella de les rutes literàries és Josep Pla (Palafrugell, 1897-Llofriu, 1981). La primera proposta és la visita guiada La diabòlica il·lusió d’escriure. És un recorregut per l’exposició permanent de la Fundació, Josep Pla (1897-1981), situada a la casa natal de l’escriptor, que explica la seva trajectòria vital, literària i periodística emmarcada en l’evolució històrica del segle XX. Continuem amb el Vermut literari Josep Pla en què, al voltant d’una taula, tot fent el vermut, els participants comparteixen la lectura en veu alta d’una selecció de textos de Josep Pla escollits en funció de l’indret on es dugui a terme l’activitat. Es tracta d’una proposta exportable a qualsevol lloc i circumstància. Una altra proposta, que és múltiple, és la Ruta literària Josep Pla. Es tracta d’un passeig literari dissenyat per la Fundació Josep Pla per donar a conèixer als lectors diversos indrets significativament planians. La Fundació ofereix diverses rutes literàries monogràfiques que us permetran descobrir més a fons la història, la societat i els racons que van inspirar l’escriptor: Palafrugell, Pals, Calella, Sant Sebastià, Tamariu, Llofriu, Ullastret, Barcelona i Cap Roig. A més, si us ve de gust, podeu participar al programa Josep Pla, cuina i paisatge i completar el passeig amb un àpat de cuina tradicional empordanesa de qualitat. També existeixen les rutes Josep Pla a Pals, Josep Pla a Ullastret o Josep Pla a Girona.
La Ruta literària Mercè Rodoreda, que organitza l’Oficina de Turisme de Santa Cristina d’Aro us permetrà conèixer una selecció de textos de l’àmplia producció d’aquesta escriptora que descobreix al lector els racons i paisatges de Romanyà de la Selva que van inspirar l’obra més universal de la literatura catalana contemporània. La visita guiada s’ofereix teatralitzada segons el calendari establert; també es fan visites adaptades per a estudiants de tots els nivells, dinamitzacions, clubs de lectura i l’activitat L’hora del conte. La ruta té fins a una desena de punts d’aturada, on es llegeixen texts de Rodoreda: la plaça de la Rectoria, la plaça de l’Església, l’entrada del poble, el refugi i restaurant Les Gavarres, el bosc a la vora del camí, el senyal vell, el mirador de Les Mirandes, la casa Rodoreda, el dolmen la Cova d’en Daina i el bosc i la por.
La nostra proposta, lligada al Museu de l’Anxova i de la Sal, és que visiteu als productors i botigues emblemàtiques d’anxoves de la vila. L’Escala compta amb una llarga tradició històrica com a indústria anxovera, de la qual se’n té constància escrita gràcies a l’escriptor i jurista Francisco Zamora (1757-1812), autor de Diario de los viajes hechos por Catalunya, en què hi fa constar que L’Escala és un dels pobles de referència que preserva la seva tradició de salaó. La seva reputació és d’àmbit mundial, mantenint al llarg dels anys l’elaboració artesanal amb productes totalment naturals. Fer una visita a alguna de les fàbriques d’anxova del municipi és una oportunitat única per conèixer com s’elaboren actualment les anxoves de l’Escala. Les cases Callol-Serrats -la més antiga del sector-, Anxoves El Xillu, Anxoves l’Escala i Salaons Solés són les fàbriques de referència.
L’Ecomuseu-Farinera ofereix la possibilitat de fer una visita guiada, d’una hora de durada aproximadament, que permet descobrir l’espai de la fàbrica i conèixer les varietats de blat, els sistemes emprats per l’home per a moldre’l, les fases del procés industrial i la font d’energia que fa funcionar tota la maquinària. També es realitzen visites teatralitzades, però la que us volem proposar és l’activitat Enfarina’t, que combina la visita guiada amb un tast de cervesa de blat Rufa i pa de La Tramuntana.
Ubicat al centre de Palafrugell, el Museu del Suro és un equipament singular per la seva temàtica, el seu àmbit territorial i la seva vocació de servei. Adquireix, conserva, interpreta i posa en valor el patrimoni vertebrat a l’entorn del món del suro a Catalunya, com a configurador d’un paisatge, una indústria, unes formes de vida i una identitat comunes. Té el propòsit de contribuir al desenvolupament social, econòmic i cultural de la comunitat; d’oferir suport a l’educació formal i com a proposta d’educació informal; així com alternativa de creació i de lleure. El museu s’ubica en una antiga fàbrica surera, la més important del sector industrial a Espanya. Compta, a més d’un passat rellevant dins el sector, amb uns elements poc comuns a les construccions sureres que, sovint, són edificis funcionals sense concessions als elements decoratius ni a la participació d’arquitectes reconeguts. Aquest aspecte fa encara més rellevant el conjunt en el que destaquen els elements modernistes, les dimensions i l’estructura.
La visita Les tapes dels tapers està organitzada conjuntament pel Museu del Suro i el restaurant la Cuina de l’Issac i és un maridatge entre la cultura, el patrimoni i la gastronomia. Es comença amb una visita guiada al Museu per apropar el visitant a la “civilització” surera, substrat de totes les poblacions situades al voltant de les Gavarres. Seguidament al Restaurant La Sala Gran de Llofriu es gaudirà d’una experiència culinària de la mà del xef Isaac Sabrià, amb el tast d’una selecció dels menjars de que gaudia la gent del territori: les Tapes dels Tapers, una proposta des de la memòria. La selecció dels plats representa la cuina tradicional dels tapers, tant dels menjars de diari (bacallà, peixopalo o el suquet de gatets) com dels de les festes i les xefles a les que estaven tant avesats, amb l’arròs a l’estil empordanès o el mar i muntanya amb les mandonguilles amb pop de Palamós i trompetes de la mort.
