Gent de casa

Els seus ulls han vist desenes, centenars de plantes guaridores, potser per això segueixen brillant. Plàcida Vidal va néixer fa més de 80 primaveres a la Vall de Bianya en una família de pagesos que tenia cura de vaques, horts i pastures i que aprofitava les plantes i els fruits salvatges per guarir mals d’humans i animals. Arran d’un accident que li va impedir seguir treballant a la granja va prendre la decisió de lliurar-se a l’ofici de remeiera: seleccionar, recollir i elaborar remeis naturals amb plantes. Va viure un temps a les muntanyes de Molló i, després, amb el seu marit, es va traslladar a viure a l’Empordà. I aquí segueix, a casa seva, a Vilarnadal, el petit poble de l’Alt Empordà on les seves mans s’han anat arrugant a mesura que ha anat creixent la seva saviesa.

Els seus coneixements de les herbes de muntanya i de les herbes empordaneses són ingents, com la seva generositat a l’hora de transmetre’ls. Reconeix que hi ha molta gent que no hi creu, en el poder sanador de la natura, però les xerrades i tallers que durant anys ha organitzat per parlar de varietats medicinals, explicar propietats i compartir receptes per ajudar el nostre cos a curar-se han estat sempre un èxit.

Guarda infinits pots d’herbes seques, ungüents, cremes i olis testimoni del seu mestratge, un mestratge que ha mostrat sempre amb modèstia als periodistes que l’ anat a trobar. Hem tingut la sort d’entrar al taller, de tastar una ratafia a base de més de quaranta herbes, de passejar per l’hivernacle i el petit hort on ha conreat a les plantes que després transformava en receptes úniques.  N’hi havia de clàssiques però també de noves, com la que en el seu moment va elaborar amb Jiaogulan, una planta procedent de l’Índia que elimina les toxines del cos i que, diuen, allarga  la vida més enllà dels 100 anys. Amb ella hem fet passejos inoblidables per camps i boscos i hem après a veure flors, plantes, fulles i llavors com tresors que poden ajudar-nos a minimitzar petits i grans mals. Ens ha explicat, per exemple, que el donzell espanta les formigues; que la tarongina és fantàstica per als nervis; que el marduix és indicat per al mal d’orella; que la calèndula ajuda la circulació; que una fulla de plantatge damunt d’una ferida actua com a desinfectant i cicatritzant; que la farigola també té propietats desinfectants; que l’hipèric, la revetlla i l‘àrnica rebaixen el dolor; que l’ortiga és bona amiga de la memòria; que el card marià ho és del fetge; que l’estepa blanca, en tisana, ajuda a combatre la tos; que la bossa de pastor que es troba als camps contribueix a ordenar trastorns de la sang…

Diu aquesta dona de nom tranquil, aquesta alquimista de la natura i aliada de la bona salut, que li hauria agradat recollir tota la seva experiència en un llibre de divulgació sobre les espècies vegetals que ens envolten, un volum que fixés un abans i un després en la manera d’observar la natura. Però que no ha pogut ser. Benvolguda Plàcida Vidal, no ha pogut ser… de moment.