Sortim des de Figueres en direcció a Roses. El rodar és pla, àgil i de pedaleig rodó. En dies de vent, és idoni per practicar la tècnica d'anar a roda o a rebuf. Un cop hem suuperat el Parc Natural dels Aiguamoll de l'Empordà, just a les portes de Roses s'inicia la muntanya. Són ports baixa alçada, és cert, però ens posa a prova les camnes amb un continu puja i baixa. Davallem a Cadaqués i d'aquí assolim la punta més oriental de Catalunya, el Cap de Creus. Majestuós i de configuració lunar el seu accés està saltat de rampes que no permeten agafar un ritme còmode: és un lloc idoni per a treballar l'explosivitat, tot apurant les relacions entre pinyons i plats. Per contra, l'ascensió a Sant Pere de Rodes des de Port de la Selva és tot el contrari: continuïtat pura en un 7 i 8% de desnivell, idoni per a una sessió d'entrenament de força resistència amb alternança de pedaleig assegut i dempeus. El mar i la intricada configuració de la costa se'ns mostren a cada revolt. El monestir benedictí de Sant Pere de Rodes vigila, des dalt, cadascun dels nostres moviments. El descens, merescut i reconfortant, cap a Vilajuïga i Llançà es pobla d'oliveres en un cosmos de pedra seca.
