Ramaderes i ramaders compromesos

Té una mirada noble, transparent, silenciosa, discreta. Una mirada il·luminada per la serra on viu compromesa amb una espècie en perill d’extinció, la vaca de l’Albera. Marta Carola va néixer a Barcelona, és biòloga i en el seu historial acadèmic hi ha un doctorat i un postdoctorat. Durant un temps es va dedicar a la recerca, però se’n va acomiadar per dedicar-se de ple a la vida rural en aquestes muntanyes repartides entre l’Alt Empordà i la Catalunya del Nord. Les terres de Baussitges, al petit municipi d’Espolla, es van convertir en el seu centre del món. No li eren estranyes del tot, perquè hi tenia arrels familiars i perquè amb el seu germà hi havia emprès un petit negoci d’embotits. Després li donaria un cop de mà amb les oliveres, amb la reconversió cap a l’agricultura ecològica, amb el manteniment dels camps i amb la vaca de l’Albera, de la qual, avui dia, és la cara visible. 

No es cansa d’explicar que és una raça autòctona que no s’ha mesclat amb cap altra, una vaca rústica, forta, resistent, espavilada i àgil. Si ha de saltar, salta, perquè és més petita que les vaques que veiem pels prats. Fins i tot s’alimenta diferent, més aviat com ho fan els herbívors salvatges: menja herba, però també branques, brots, rebrots i fruits silvestres. Està molt adaptada a la muntanya i, per això, la qualifica de desbrossadora nata, i aquesta característica la converteix en una eina molt eficaç en la lluita contra els incendis forestals. D’aquí la seva funció ecològica i protectora del territori. La seva desaparició, diu, suposaria una gran pèrdua d’informació i empetitir la diversitat natural.

Ni aigua ni pastures

La comunitat de vaques de Baussitges ronda actualment els 500 exemplars, un mascle per cada 25 femelles. A la primavera i l’estiu coronen els cims i a les acaballes de la tardor baixen a la vora de la finca, i això vol dir que cal aigua i pastures per arrodonir la seva alimentació. L’aigua és un recurs natural cada vegada més escàs i se n’acaba portant expressament, i de pastures la finca en té poques, 20 hectàrees, quan l’ideal per abastir tot el bestiar en serien 200. No és un tema menor, perquè cada any les vedelles crien i només els vedells mascles es destinen al consum de carn; per tant, el grup va creixent, augmenta el risc de sobreexplotar la terra i de trencar el delicat equilibri natural. Tot això ho diu sense perdre el somriure, Marta Carola, no l’abandona ni quan pronuncia les paraules ‘futur’ i ‘ruïna’. És imprescindible obtenir recursos econòmics per recuperar prats i terrasses ara impracticables, i també trobar persones que s’animin a aprofitar les possibilitats forestals i alimentàries d’aquest animal.

El paper divulgador de l’associació

Carola i els seus col·laboradors van crear fa uns anys l’Associació Baussitges d’Amics de la Vaca de l’Albera, una entitat sense ànim de lucre que vetlla per la conservació, l’expansió, la millora genètica i la promoció d’aquesta espècie. També fan una feina de divulgació ingent. De fet, és bàsica. Només així es desperta interès, sorgeixen aliances i compromisos, i s’eixampla el camí cap als gremis de la restauració, carnisser i el petit consumidor. Així de simple i complicada és la combinació de Marta Carola que evitarà la desaparició d’una vaca que, ara mateix, en algun racó de l’Albera, pastura aliena al brogit del món.