BLOG
Periodista Cultural
La Cerdanya és una de les comarques més belles del país. Però a banda d'un patrimoni natural d'aparença paradisíaca, la Cerdanya posseeix un patrimoni cultural igualment remarcable i atraient, amb una fascinant petjada medieval. En aquest post us proposem 5 activitats per conèixer millor aquest aspecte de la comarca i gaudir-ne a fons.
Castells, muralles, torres, ermites, santuaris, esglésies -una quarantena llarga-, ponts i monestirs. La petjada medieval a la comarca de la Cerdanya està representada per un nombre ingent de construccions i monuments de caràcter militar, civil o religiós, amb un predomini abassegador de l’estil romànic. Les esglésies romàniques de la Cerdanya (S. XI-XII) s’han conservat gairebé inalterades fins a l’actualitat, ja que encara ara es dediquen al mateix servei per al qual van ser construïdes. No són esglésies de grans dimensions, perquè havien de donar servei a grups reduïts de població, però el fet que hagin tingut un ús continuat les hi han permès mantenir l’encant. En aquest post us proposarem visites presencials, virtuals i us oferirem un recurs digital per conèixer un gran nombre de llegendes fantàstiques relacionades amb la comarca.
Església de Santa Eugènia de Saga. Foto: Maria Geli / Pilar Planagumà. Arxiu Imatges PTCBG
Aquesta activitat anomenada Les claus de les esglésies es va posar en marxa en col·laboració amb el Bisbat d’Urgell i si bé en el seu origen incloïa dos itineraris, els recorreguts de la Solana i l’Obaga, ara n’inclou un tercer, el recorregut de les Portalades. La idea és que pugueu gaudir dels interiors d’algunes de les esglésies ceretanes més espectaculars. Els recorreguts inclouen, en total, 12 esglésies -4 per itinerari- i està previst que es visitin acompanyats d’un guia especialista en el patrimoni del Pirineu.
L’itinerari de les Portalades, que és el que s’ha planificat més recentment i que comença a Guils de Cerdanya i acaba a la vora d’Isòvol, us permetrà conèixer les esglésies de Santa Eugènia de Saga (Ger) i la seva meravellosa portada, Sant Pere d’Olopte (Isòvol), Sant Esteve de Guils -una altra portada preciosa i un robust campanar d’espadanya- i Sant Climent de Gréixer (Ger).
El recorregut de l’Obaga també inclou la visita a 4 esglésies: Santa Maria de Talló (Bellver de Cerdanya), anomenada la catedral de la Cerdanya per les seves dimensions; Sant Julià de Pedra (Bellver de Cerdanya), situada dalt d’un penyal al nucli de Pedra; Sant Joan Baptista de Riu de Cerdanya i Sant Pere d’Alp -per aquest ordre-, en un itinerari que comença a la vora de Bellver de Cerdanya i finalitza a Alp.
Finalment, pel que fa al recorregut de la Solana, els participants en l’activitat podran conèixer l’església de Santa Maria d’All, que es caracteritza per una preciosa i senzilla portada i una esveltesa remarcable gràcies a la torre del campanar de planta quadrada, el santuari de Santa Maria de Quadres (Isòvol), i les esglésies de Santa Cecília de Bolvir i Sant Climent de Talltorta (Bolvir). Les visites es realitzen amb els vehicles particulars dels inscrits i els recorreguts de la Solana i les Portalades són accessibles, mentre que el recorregut de l’Obaga no ho és, per la dificultat de l’accés a Sant Julià de Pedra.
Una captura de pantalla de la visita virtual a l'interior de Sant Climent de Talltorta.
Si no us és possible traslladar-vos fins a la Cerdanya, si voleu conèixer algunes de les esglésies més importants de la comarca o si teniu previst de viatjar a terres ceretanes i voleu fer un petit avançament, podeu entrar al web de tours virtuals del Consell Comarcal de la Cerdanya i fer una visita a aquests temples gairebé con si hi fóssiu, amb profusió de detalls i una audioguia multilingüe que us n’anirà explicant la història i les característiques arquitectòniques dels edificis que visiteu.
Les esglésies de Sant Pere d’Alp, Sant Jaume de Bellver, Santa Maria de Talló, Santa Cecília de Bolvir, Sant Climent de Talltorta, Nostra Senyora del Remei, Sant Esteve de Les Pereres, Sant Esteve de Guils, Santa Maria de Quadres, Mare de Déu dels Àngels, Sant Serni de Meranges, Sant Joan Baptista de Riu i Sant Domènec de Puigcerdà estan a la vostra disposició en el lloc web per tal que les visiteu només fent un parell de clics.
Una vista del campanar de Santa Maria de Puigcerdà. Foto: Arxiu Imatges PTCBG
L’Ajuntament ha editat una guia que es titula Petjades Culturals a Puigcerdà i que us permetrà conèixer amb força detall la vila ceretana, ja que és força exhaustiva. La guia, de 31 pàgines i editada en pdf -físicament la podreu trobar a les oficines de turisme de Puigcerdà-, inclou 20 “petjades cultural”, això són 20 punts d’interès que disposen d’una imatge il·lustrativa i un text explicatiu que posa en context l’edifici, el monument o el bé patrimonial referenciat.
L’estació de l’antic tren transpirinenc, la plaça de l’Ajuntament, la plaça Cabrinetty, les muralles, l’antic convent de Sant Domènec, el campanar de Santa Maria, la plaça del Call, el Casino Ceretà, l’Estany, la Sèquia, Sant Jaume de Rigolisa, el Pou de Glaç, el concent de clausura-Museu Cerdà amb els espais de La casa i la família cerdana i el d’Història de Puigcerdà, la capella de la Mare de Déu de Gràcia, el Pont de Sant Martí i nuclis pertanyents a l’àrea municipal com Age, Ventajola, Vilallobent, Sant Marc-Pallerols i la ruta literària Ruiz Zafón són els focus d’atenció, les “petjades”, d’aquesta guia.
Abans de visitar Puigcerdà, una vila que té molt per oferir al visitant, ja sabeu doncs que heu de descarregar-vos aquesta guia i així podreu planificar molt millor una visita que us assegurem que serà memorable.
Un punt de senyalització de la Ruta del Romànic de Fontanals de Cerdanya. Foto: Arxiu Imatges PTCBG
Al terme de Fontanals de Cerdanya podeu gaudir de fins a 58 quilòmetres de senders habilitats que us permetran conèixer els indrets més atractius del municipi, des de la riba del Segre a la plana, fins als boscos de pi negre de l’alta muntanya. Nosaltres, el que us proposem és seguir la ruta del romànic, un itinerari circular que es fa a peu i que permet conèixer les cinc esglésies romàniques que hi ha dins el terme: Sant Cosme i Sant Damià de Queixans, Sant Esteve de les Pereres, Santa Eulàlia d’Estoll, Sant Martí d’Urtx i Sant Miquel de Soriguerola. Al llarg de 14 quilòmetres, la ruta, que comença a Les Pereres, enllaça tots els pobles del municipi cerdà i s’endinsa en el bosc de ribera del riu Segre. Des del punt de sortida, es recomana seguir la senyalització que us durà a Queixans, Urtx, el Vilar d’Urtx, Escadarcs, Estoll i Soriguerola.
La primera referència a l’església de Sant Esteve de les Pereres és de final del S. X. Es tracta d’un petit temple d’una sola nau, que va ser saquejada pels càtars l’any 1198 i al segle XVIII van obrir dues capelles als costats. El 1936 va patir força danys, va ser abandonada i posteriorment es van enfonsar la nau, fins el 1992, que va ser sotmesa a una restauració de manera integral. L’església de Santa Eulàlia d’Estoll, abans consagrada a Sant Jaume, també va patir el saqueig del 1198. És una església esvelta, amb un campanar quadrat i piramidal.
L’església de Sant Cosme i Sant Damià de Queixans està rodejada del cementiri excepte la façana principal, també té el campanar quadrat piramidal i la portalada és de mig punt. És d’una sola nau, amb volta de canó i dues capelles laterals. L’església de Sant Martí d’Urtx (S. XII) és un temple singular, originàriament amb planta trapezoïdal i un absis semicircular a la capçalera. Ha estat reformada força vegades amb reconstruccions als murs, l’absis i el campanar. Finalment, l’església Sant Miquel de Soriguerola, que també va patir el saqueig del 1198, és un petit temple d’una sola nau amb volta de canó lleugerament apuntada. Després de la visita de Sant Miquel, la ruta torna a Les Pereres per senders que discorren vora el Segre, creuant prats i boscos dominats per verns i freixes.
La Cerdanya en va plena de llegendes. Apòcrifes, mil·lenàries, centenàries, modernes... Foto: Arxiu Imatges PTCBG
Una terra d’una gran bellesa natural i d’una riquesa patrimonial enorme i mil·lenària com la Cerdanya, al Pirineu de Girona, amb una petjada medieval tan evident, és lògic que sigui font d’una bona col·lecció de llegendes i és per això que el Consell Comarcal ceretà també posa a disposició del públic una pàgina web, que recull algunes de les més destacades d’aquestes llegendes.
Voleu saber qui era la Bruixeta de Bellver? Sabíeu que al tossal de Llívia, quan encara l’indret no tenia ni castell ni nom, rondava un drac ferotge que devorava bestiar i persones? Coneixereu al gegant Kerresetcaps, amic de la mainada i no tant dels adults de cor dur, que té protagonisme la nit de la revetlla de Sant Joan, quan s’incorpora a la faràndula tradicional de Puigcerdà. També vinculada a la nit de Sant Joan, no podia faltar la llegenda d’un dimoni que, tot passant per la Cerdanya catalogant els tresors i les ànimes que li pertanyien, va perdre el seu barret i qui el trobi i se’l posi, descobrirà els tresors amagats.
Una de les llegendes fins i tot la protagonitza una princesa asteca, Xipaguazín, filla de l’emperador asteca Moctezuma, que es va casar amb Joan Grau, baró de Toloriu i un dels que va formar l’expedició genocida d’Hernán Cortés cap al Nou Mon. Es rumorejava que Xipaguazín va enterrar el seu tresor a les terres de la masia Vima, residència de la parella, un tresor que ha estat objecte de recerca en més d’una ocasió al llarg de la història. Es tracta d’una pàgina web amb la que passareu una molt bona estona.
