BLOG
Periodista i locutora. Especialitzada en accessibilitat audiovisual i cultural.
Fa uns 2.600 anys, els ibers es convertien en la primera civilització autòctona de l’actual Catalunya. Era un poble format per diverses tribus, com la dels indigets, que van crear diversos assentaments en punts estratègics de la Costa Brava. Una cultura única i sorprenent que us convidem a descobrir.
La ciutat ibèrica d’Ullastret és l’assentament iber més gran de Catalunya i va ser la capital de la tribu dels indigets entre els segles VI i II aC. El conjunt està format per l’assentament del Puig de Sant Andreu, l’Illa d’en Reixach, la necròpolis del Puig d’en Serra i un petit museu que disposa d’una sala immersiva on es pot gaudir d’una reconstrucció virtual espectacular de la vila. A més, el jaciment disposa d’un itinerari adaptat per a persones usuàries de cadira de rodes, hi ha bucles magnètics als taulells de recepció, ofereix audioguies adaptades amb sistema d’inducció magnètica i signoguies, i organitza visites guiades inclusives.
A Llafranc, podeu descobrir el poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda mentre gaudiu de les vistes d’un dels trams més bonics de la Costa Brava des de l’emblemàtic far de Sant Sebastià. El jaciment data dels segles VI i I aC. Està format pel poblat ibèric, una torre de guaita del segle XV, una ermita i una hostatgeria del segle XVIII i un far del segle XIX. Al poblat, destaquen una vintena de sitges que, en alguns casos, tenen entre quatre i cinc metres de profunditat.
Un grup de persones visiten el poblat ibèric de Sant Sebastià de la Guarda. En primer terme, el detall d’un plafó informatiu amb fotografies d’alguns objectes trobats durant les excavacions. Imatge de Xènia Gasull.
S’hi pot contemplar, també, una filera de cases alineades amb l’estructura arquitectònica típica dels ibers. A més, disposa d’un itinerari adaptat per a persones amb mobilitat reduïda, persones usuàries de cadira de rodes i famílies amb cotxet.
La majoria d’assentaments ibers s’ubicaven arran de mar, prop de cales i en llocs elevats, fet que responia a una funció defensiva. És el cas del poblat iber de la platja de Castell, a Palamós. Està situat en un petit monticle d’uns 35 metres d’altura que s’endinsa en el mar, una localització perfecta per controlar la costa i les zones interiors.
Una noia passeja pel poblat de Castell. El verd de les pinedes que formen el paisatge contrasta amb el blau del mar, que queda a l’esquerra. Imatge de Lluís Reverter.
Al camí de ronda de Lloret de Mar a Canyelles, hi ha el poblat ibèric de Turó Rodó. S’hi pot visitar la reproducció d’una casa ibèrica reconstruïda amb tècniques i materials propis de l’època, com pedra local, fang, fusta i palla. I també a Lloret de Mar, es pot visitar el recinte fortificat iber de Puig de Castellet, un punt de guaita sobre el mar que assegurava la defensa dels assentaments propers.
Podeu resseguir l’empremta dels indigets al castell de Begur (Baix Empordà), al Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà), al poblat ibèric del Puig d’en Cendra d’Estanyol (Gironès), al Mas Oliveres de Porqueres (Pla de l’Estany) o al poblat ibèric de la Palomera, entre Sant Aniol de Finestres i Mieres (la Garrotxa).
