El Castellot i l’Espai Ceretània, la petja ibèrica a Bolvir

N’hi ha ben pocs de poblats ibèrics ceretans localitzats al Pirineu. Un d’ells, un dels importants, és el del jaciment del Castellot, a Bolvir (la Cerdanya). El jaciment es troba en una terrassa natural avançada de la plana cerdana anomenada La Corona, al sud-est del terme municipal. Es tracta d’un emplaçament estratègic, ja que facilitava el control del territori en moments clau de la història. Fins l’actualitat, només s’ha excavat un 30% de la superfície total del jaciment i aquest continua essent objecte d’estudi i d’interpretació a partir d’una recerca científica continuada.

El jaciment i els rastres ibèric, romà i medieval

L’indret on està situat el jaciment és un tossal amb forts pendents que deixen únicament un punt d’entrada. La seva situació estratègica, a uns quants metres del Segre, permet un ampli domini visual sobre l’Estret d’Isòvol, que és un pas natural d’entrada i sortida a la vall. Això li atorgava un domini clar de les antigues vies de comunicació, com una possible via romana.

Aquest jaciment no va viure una única ocupació, sinó que s’hi ha pogut apreciar fins a tres ocupacions en tres etapes diferents, una primera fase ibèrica (ceretans), que seria l’original, una segona fase romana i, després d’un període d’abandonament, una fase medieval, a partir del segle X, en que va ser repoblat aprofitant vestigis d’etapes anteriors. A partir del segle XII va ser abandonat definitivament. Com a dada històrica, per aquest jaciment va passar el general cartaginès Annibal amb els seus elefants de camí per combatre a Roma a les Guerres Púniques.

De la fase ceretana, que s’inicia al segle IV a.C., les excavacions arqueològiques han constatat que al jaciment hi existeix una muralla irregular, un fossat, murs d’escarpa domèstic i un seguit d’elements que, a més d’articular el sistema defensiu, estan carregats de simbolisme i doten de jerarquia l’assentament. Els murs dels ceretans estan formats per grans còdols entrelligats amb fang i les cases eren de dos pisos, d’uns 4 o 5 metres d’alçada amb teulades inclinades per evitar l’acumulació de neu. L’assentament fou objecte d’activitats ben diverses, com la ramaderia de grans herbívors, l’agricultura, la confecció de teixits o la metal·lúrgica.

La segona fase és la romana republicana, a partir del segle II a.C., en que es produeix una profunda reforma defensiva, els murs són reforçats i s’estableix un gran taller metal·lúrgic, amb tres forges, on es produïen objectes de vidre, ferro, coure, estany i plom. Després d’una època d’abandonament, El Castellot el repoblen els gots, reconstrueixen les cases i la muralla, a més del sistema defensiu.

Espai Ceretània, l’intèrpret d’El Castellot

El 1990 es planteja per primera vegada l’existència d’un jaciment arqueològic a Bolvir. Un any després, es duen a terme sondejos arqueològics i es localitzen alguns murs. Malgrat tot, no va ser fins el 2006 que es van iniciar les intervencions arqueològiques i un any després es va fer palesa la necessitat de disposar d’un centre d’interpretació del jaciment. Aquesta va ser la gènesi del Centre d’Interpretació Espai Ceretània, que es va inaugurar l’any 2015 i que és el centre de difusió del patrimoni arqueològic del Castellot.

La recomanable visita a l’Espai Ceretània us permetrà conèixer la sala d’exposicions permanents, que explica les diferents fases del jaciment amb plafons informatius i vitrines amb els objectes recuperats, elements interactius i tàctils i un breu audiovisual de la història de la Cerdanya. També existeix una sala polivalent que acull exposicions temporals i, mentre es realitzen excavacions, es pot observar in situ, al taller d’arqueologia, les tasques de neteja i restauració de les peces.