BLOG
Són el pla ideal durant unes vacances o per fer una visita d'un cap de setmana. Parlem de 5 museus gironins de terra endins, molt adequats per visitar-los en família, que disposen d'una oferta d'activitats per a tots els públics i que us descobriran entorns que potser encara no coneixeu amb prou profunditat. Deixeu-vos sorprendre!
Les visites als 5 museus que us proposarem són ideals per combinar amb la descoberta d’entorns d’una riquesa natural espectacular, les de les comarques de la Garrotxa, el Ripollès, la Cerdanya i la Selva interior i també amb l’oferta gastronòmica d’aquestes zones. La proposta, per tant, és que planifiqueu la jornada amb la visita als equipaments museístics com a activitat estrella, però tenint en compte que l’ideal per gaudir d’una jornada inoblidable seria fer seguir també activitats relacionades amb el senderisme, el cicloturisme o el coneixement del patrimoni cultural, natural i gastronòmic.
Òmnibus de l’any 1923 construït en fusta, planxa i cuir, amb carrosseria semi metàl·lica. Imatge: Museu Etnològic del Montseny.
El Museu Etnològic del Montseny (MEMGA), que està situat a l’edifici anomenat La Gabella. Aquest nom prové d’un antic impost que es cobrava sobre alguns articles de primera necessitat i per extensió es designava d’aquesta manera l’edifici on s’emmagatzemaven aquests articles. Us preguntareu què té d’interessant la visita a La Gabella. Doncs per començar, la pròpia història de l’edifici, que en va condicionar finalment l’ús que se li ha determinat.
Es tracta d’una casa pairal de planta baixa, dos pisos i entresolat, documentada des del segle XVII. Va ser magatzem (gabella), hostal per a passavolants i captaires, novament casa pairal i finalment, el 1970, la va adquirir l’Ajuntament que al 1979 li va començar a donar un ús cultural. Va ser precisament un grup de recerca el qui li va donar vida a l’immoble, ja que els seus membres van ser pioners en la recollida de material etnològic i en la recopilació de documentació fotogràfica i oral de l’àrea del Montseny. És a partir d’allò que es van construir les col·leccions del MEMGA, que el 1987 va adquirir la forma actual. Des de llavors, la Gabella és un centre de conservació, difusió, investigació i exposició del patrimoni cultural del massís del Montseny, implicat en la dinamització cultural, social i econòmica del seu territori.
La visita al museu permet conèixer els mecanismes de l’evolució cultural, en permanent procés de formació, en l’àrea del Montseny, a més de contribuir a una visió diversa de la realitat cultural de la nostra espècie. Exposicions temporals, l’exposició permanent, passejades com l’Itinerari Rusiñol, o Pomes i pomeres del Montseny, o una visita guiada al Jardí Dendrològic del Roquer formen part del cartell d’activitats que s’organitzen durant tot l’any en aquest equipament, que aconsella que complementeu la visita al museu amb la visita al meravellós Parc Natural del Montseny.
Pintura de Josep Aragay titulada Vacances (1923). Oli sobre tela. Imatge: Museu Municipal Josep Aragay de Breda.
És un dels museus més desconeguts, immerescudament, de les comarques gironines. El Museu Municipal Josep Aragay de Breda, que es va fundar l’any 1974, està ubicat a l’antiga església de Santa Maria (s. XII) i està dedicat de forma monogràfica a l’artista noucentista Josep Aragay i Blanchar (Barcelona 1889 – Breda 1973). El museu, que és de caràcter municipal, compta amb una important col·lecció de pintura, ceràmica, dibuix i aiguafort.
Aragay va ser gravador, pintor, ceramista, dibuixant, poeta, professor, polític i també va destacar com a crític, polemista i teòric de l’art. Es pot dir, per tant, que va ser una de les figures rellevants de la cultura catalana del segle XX. La pintura de l’artista es caracteritza, a l’inici, pels seus vaixells de veles inflades, cavalls i cavallers sortits d’antigues històries trobadoresques, paisatges grisos i retrats inquietants. Però va evolucionar a un estil més depurat, concís i clàssic, però que va despertar sempre controvèrsia per la negativa de l’artista a abandonar els postulats del noucentisme i ser bel·ligerant amb els moviments d’avantguarda.
El gruix de l’exposició permanent del Museu Aragay de Breda el formen les pintures i els dibuixos de l’artista, però també hi ha exposada la seva ceràmica -va ser un dels fundadors del Gremi de les Arts Aplicades, l’any 1914 i va obrir un taller a Breda- i els seus aiguaforts, disciplina que va conrear, sobretot, entre 1936 i 1939. Podeu combinar aquesta visita amb el seguiment d’un itinerari interpretatiu anomenat Ruta de les Fonts de l’Inaturalist, que comença a la plaça de la Vila i consta de 4 plafons informatius que, a més de proporcionar informació, convida els excursionistes a realitzar diverses activitats, jocs familiars inclosos. L’itinerari també està disponible en format digital mitjançant un mapa interactiu, que permet als usuaris seguir la ruta amb google maps i en cas que no es pugui dur a terme la ruta a peu, també permet fer-la de manera virtual.
Una imatge de la sala dedicada a les tasques de la llar, al Museu Etnogràfic de Ripoll. Imatge: MER.
El Museu Etnogràfic de Ripoll va ser el primer de tot Catalunya dedicat a l’etnografia. A Ripoll va ser un grup local de la burgesia il·lustrada que, a finals del segle XIX, va prendre consciència que hi havia un patrimoni tradicional que explicava l’evolució de la cultura de la zona que estava al punt de l’oblit, a causa de la industrialització. Oficis, artesania, costums, llegendes, cançons i balls, creences i supersticions transmesos anònimament de generació en generació semblaven condemnats a la desaparició i calia preservar-ho.
La preocupació d’aquests vilatans va coincidir amb un auge a Catalunya d’aspectes de la pròpia cultura, elevats a la categoria de símbols nacionals destinats a reconèixer la pròpia identitat. Es va produir el naixement del folklore, l’arxivística i l’excursionisme, i una conseqüència d’aquella Renaixença va ser la creació de l’Arxiu Museu Folklòric de Ripoll, primer a les golfes de l’església de Sant Pere i molts anys després, el 2011, a la plaça de l’Abat Oliba, on ha esdevingut el Museu Etnogràfic de Ripoll, un equipament de referència del Pirineu Oriental.
El museu ripollès a més d’oferir exposicions permanents i temporals, gestiona l’Scriptorium, les visites a la Farga Palau i al Refugi antiaeri. Visites guiades o tallers, on convertir-se en monjos copistes, són només algunes de les activitats que organitza el museu etnogràfic. Podeu aprofitar la visita, si és a l’estiu, per recórrer el Mercadal del Comte Guifré, una mercat medieval amb un munt de parades, tallers, mostra d’oficis, tavernes, un campament medieval, música, teatre i danses al carrer, a més de diverses activitats, atraccions, jocs per a infants, concerts i espectacles. També podeu fer rutes urbanes, a peu, amb bicicleta o BTT i no us oblideu, sobretot de visitar el magnífic Monestir de Santa Maria, amb la seva impressionant portalada. Se us gira feina!
Una imatge dels pots d'apotecari de la Farmàcia Esteve de Llívia. Imatge: Maria Geli/Pilar Planagumà. Imatges Arxiu PTCBG
El Museu Municipal de Llívia disposa d’una joia que paga la pena visitar. No temeu enfilar-vos fins a la Cerdanya, perquè en aquest enclavament podreu gaudir de la farmàcia més antiga d’Europa, la Farmàcia Esteva. És l’atracció més poderosa del museu i inclou tot el material moble procedent de la Farmàcia Esteva, que va ser l’oficina de farmàcia oberta al públic més antiga conservada a Europa, ja que es remunta a inicis del segle XV. El material el va comprar la Diputació de Girona amb la condició que no sortís mai de Llívia i l’Ajuntament se’n va fer càrrec.
Els materials exposats a l’espai dedicat a l’Oficina de Farmàcia Esteva, transporten els visitants a les apotecaries del segle XVI a principis del XX, tot transitant per l’evolució d’aquests tipus d’oficines, fins que les substàncies van deixar-se de confegir in situ degut a la industrialització. La família va mantenir la farmàcia oberta oberta a Llívia fins el 1926, quan Antoni Esteva es trasllada a Puigcerdà i el fet que l’establiment passés de les mans dels pares a les dels fills va afavorir la conservació del cordialer, les caixes policromades, els pots, els morters i una importantíssima biblioteca farmacèutica.
La farmàcia va estar exposada en primera instància a la Torre Bernat de So, però més tard, l’any 1981 es va construir i inaugurar l’actual Museu Municipal, situat en una de les ales de l’edifici consistorial. La darrera remodelació del museu es va reinaugurar l’any 2012. La resta del museu permet fer un tast de la història de la vila a través d’algunes de les peces arqueològiques, etnològiques i documentals que hi són exposades. D’aquesta manera es pot conèixer el context comarcal de la vila i el seu entorn paisatgístic i també botànic.
Una imatge d'una de les sales del Museu dels Sants d'Olot. Imatge: Blai Farran.
El Museu dels Sants d’Olot és un dels equipaments museístics més sorprenents, vius i dinàmics de la demarcació. L’acull un edifici neogòtic del segle XIX conegut com l’Art Cristià, obra de l’arquitecte modernista Joaquim Codina, per encàrrec de Joaquim Vayreda, descendent de Marian Vayreda, un dels socis fundadors del primer taller d’imatgeria de la ciutat. El museu va ser inaugurat l’any 2007, està dedicat a la fabricació artesanal d’imatgeria religiosa -de fet, part de la visita transcorre per l’obrador de El Arte Cristiano, encara en funcionament-, tot i que també posa el focus en la resta d’oficis artesanals, la cultura popular i tradicional i la vida i obra de Marian Vayreda.
Uns grans finestrals oberts al soterrani permeten al visitant seguir el procés de manufactura d’imatges per passar després a la planta baixa, on es passa per la sala de pintura, la sala de models, la sala d’iconografia i la sala d’audiovisuals. Cada sala té el seu comès, des de mostrar com és un magatzem de figures, a apropar a la identitat física i simbòlica dels sants al visitant, fins a explicar en imatges la història de l’ofici iniciat fa més de cent anys a Olot. La primera planta, la noblem acull l’antiga residència de la família Vayreda, on està ubicat l’Espai Ramon Amadeu, amb tres sales dedicades al primer pessebrista català. La segona planta de l’edifici està reservada per a les exposicions temporals.
Activitats familiars, experiències immersives, fins i tot un escape room, formen part de l’oferta que l’equip del Museu dels Sants ha preparat per tal que la visita sigui ben amena i divertida per a qualsevol mena de públic, ja sigui infantil, adult o familiar. I clar, si teniu previst visitar aquest museu, ho podríeu fer a finals d’abril i coincidir d’aquesta manera, per exemple, amb la celebració del Sismógraf, el festival del moviment i la dansa, amb un gran nombre d’activitats i espectacles al carrer. Us ho passareu molt bé, us ho asseguro.
