BLOG
Periodista Cultural
La petjada de l’edat mitjana a les comarques gironines és molt potent i molt present arreu de la demarcació. Aquesta petjada s’ha traduït en la construcció de castells i fortificacions, que van ser declarats bens culturals dignes de protecció durant la primera meitat del segle XX. Us proposem visitar-ne algunes.
Són castells i fortificacions remarcables, uns quants amb orígens romans, amb una evident i meravellosa petjada medieval. Han estat rehabilitats i són tots visitables. N’hi ha que van ser molts rellevants històricament, com ara el castell de Montsoriu o el castell d’Hostalric, que van ser, en diferents èpoques, la residència dels vescomtes de Cabrera, una nissaga important en la vida política del país durant uns 400 anys, del segle XIV al XVIII. N’hi ha que estan inacabats, com ara el castell del Montgrí o Santa Caterina, n’hi ha que són un model de tipus de construcció com ara el castell de Sant Ferran, de tipus militar i n’hi ha que es van construir per a protegir-se dels pirates, com ara la Vila Vella de Tossa de Mar. Us els presentem!
Una imatge exterior del castell de Montsoriu, al terme municipal d'Arbúcies. Foto: Maria Geli - Pilar Planagumà. Arxiu Imatges PTCBG
És com fer un viatge en el temps. La visita al majestuós castell de Montsoriu, una joia històrica i arquitectònica situada en un turó a 632 metres d’alçada, és com endinsar-se en històries de dracs i de cavallers, de nobles i de reis, mentre recorreu les seves estances sublims, passegeu pels patis empedrats i gaudiu de vistes panoràmiques que us deixaran sense alè. Les seves muralles, originàries del segle X, es drecen cap al cel, imponents, salvaguardant la part interior de la fortificació, un dels monuments medievals més ben restaurats del país. El gran castell gòtic que es visita en l’actualitat correspon a una reforma feta als segle XIV per Bernat II, vescompte de Cabrera, privat del rei Pere III, quan va esdevenir la residència principal de la nissaga durant gairebé 400 anys. El seu fill, Bernat III, va viure l’època de major esplendor del vescomtat, que va arribar a ser un dels dominis més importants del Principat. Setges i batalles, intrigues de palau, traïcions i fins i tot terratrèmols van afectar la construcció, que va iniciar el seu declivi imparable al segle XV, quan va deixar de ser residència senyorial, fins a finals del segle XX (1995), quan es van iniciar els treballs de restauració i obertura al públic l’any 2011. Sentireu llegendes sobre bruixes, l’origen el castell, tresors i riqueses, històries romàntiques, sobre sorolls al bosc o la Pepa, que va enamorar al rei moro.
Una imatge del fossat del castell de Sant Ferran, de Figueres. Foto: Laurence Norah. Arxiu Imatges PTCBG
Es tracta de la fortalesa més gran d’Europa d’època moderna. El castell de Sant Ferran de Figueres, va ser construït al segle XVIII durant l’època dels Borbons i és característic pel seu disseny estel·lar, que consta de múltiples puntes i baluards per a una defensa òptima. Amb una àrea de prop de 32 hectàrees, el castell es troba envoltat per una enorme muralla que encercla l’espai interior i ofereix un ampli camp de visió. El recinte emmurallat alberga barricades, magatzems, polvorins i altres instal·lacions que donen testimoni de la seva funció militar històrica, a més d’unes immenses cisternes situades sota el pati d’armes en què hi caben fins a 9 milions de litres d’aigua.
Degut a les seves dimensions excepcionals, els tipus de visita a la fortalesa s’agrupen en dos blocs, unes es realitzen pel recinte interior, mentre que les altres es fan per l’exterior i els espais subterranis. Una de les visites interiors, molt peculiar, és l’anomenada La Catedral de l’Aigua, que consisteix en un recorregut comentat pel fossat de la fortalesa a bord de vehicles tot terreny. Inclou la visita a les galeries subterrànies de contramina i la navegació a bord d’embarcacions pneumàtiques per l’interior de les cisternes de la fortalesa.
A més de la seva arquitectura imponent, el Castell de Sant Ferran, que tenia capacitat per a 4.000 homes i que es troba en un excel·lent estat de conservació, gaudeix d’una ubicació estratègica amb vistes panoràmiques als voltants, incloent-hi la ciutat de Figueres i els voltants dels Pirineus. En un dia de tramuntana, amb el cel transparent i serè, es pot contemplar des d’allà el Montgrí, les Gavarres, el Montseny, Rocacorba, l’Alta Garrotxa, el massís del Canigó, les Salines, l’Albera, la serra de Rodes i per cloure els 360 graus, la badia de Roses.
Una imatge de la Vila Vella de Tossa de Mar. Foto: Anna Pla Narbona. Arxiu Imatges PTCBG
S’hi accedeix a través d’un magnífic portal dovellat, que va seguit de rambles estretes i empedrades, bellíssimes, muralles antigues i edificis històrics que conformen el conjunt de la Vila Vella de Tossa de Mar, construït entre els segles XII i XIV per ordre de l’abat del Monestir de Ripoll per defensar la vila d’atacs pirates i declarat monument històric artístic estatal l’any 1931. Les arrels de Turissa s’enfonsen en l’època romana i és l’únic exemple de població medieval fortificada que encara existeix al litoral català, conservant gairebé la totalitat de la seva àrea perimetral original amb murs emmerletats. Els carrerons estrets i les cases de pedra amb façanes color pastís creen una atmosfera pintoresca i encantadora. Les torres més conegudes del recinte són la torre d’en Joanàs, que presideix la badia; la torre de les Hores, situada a l’entrada del pati d’armes, que deu el seu nom al fet que era l’únic lloc on hi va haver un rellotge públic, i la torre d’es Codolar o de l’Homenatge, situada al costat del que fou el Palau del Batlle, que presideix la platja d’es Codolar. Més amunt, on abans hi havia el castell, hi ha el Far de Tossa, que va ser construït al segle XIX sobre les restes d’una antiga torre de guaita medieval, ofereix vistes espectaculars de la costa i el poble. Al capdamunt de la vila vella s’hi troba l’antiga església de Sant Vicenç, d’estil gòtic tardà i construïda al segle XV, que conserva únicament coberts l’absis i la sagristia.
Una vista de part del castell d'Hostalric. Foto: Harold Abellan. Arxiu Imatges PTCBG
La caiguda en desús del castell de Monsoriu, està estretament relacionada amb el castell d’Hostalric, ja que aquesta fortificació d’origen romà i situada sobre un antic volcà, va prendre nova vida i va patir una profunda remodelació quan, entre els segles XV i XVI es va convertir en la residència habitual dels vescomtes de Cabrera. Del castell original, però, no en queda gaire res. El segle XVIII, l’any 1716, l’enclavament es va convertir en una fortalesa militar i va adquirir l’aspecte amb el que es pot veure i visitar actualment, un edifici la construcció del qual va resultar ser tot un repte, ja que el terreny és irregular i això en condiciona la forma. Paga la pena visitar la galeria a prova de bomba, a la vora del polvorí principal, d’uns tres-cents metres de longitud i que és la via principal de circulació entre la part baixa del recinte i el baluard Major. El castell, d’una rellevància històrica notable durant la Guerra del Francès, està totalment rehabilitat i ofereix alternatives de visita: la visita guiada per guies de la vila o la visita lliure, al vostre ritme i amb material de suport. El baluard de Santa Bàrbara, el portal de carros, el fossat, el baluard de Santa Tecla, la contraguàrdia, la cisterna, el baluard Major, els merlets, la torre del Rellotge, el portal dels Socors i el camí de la Vila, els revellins, el cos de guàrdia, el Cavaller i la plaça d’armes i els polvorins de mixtos i els principals són la majoria dels punts d’interès a l’hora de visitar el castell, un monument curull d’història.
L'exterior del castell de Torroella de Montgri. Foto: Pere Duran. Arxiu Imatges PTCBG
A la frontera natural entre l’Alt i el Baix Empordà, al cim més alt del massís del Montgrí, a 315 metres d’alçada, s’hi situa el castell de Santa Caterina o castell del Montgrí, una fortificació inacabada d’ús militar que es va començar a construir l’any 1294 per ordre del rei Jaume II, que volia un punt de control degut a la rivalitat que mantenia amb els comtes d’Empúries. Sembla un castell de pel·lícula, és de planta quadrada amb quatre torres cilíndriques adossades als angles, murs molt alts i presenta quatre façanes d’estructura similar, coronades amb merlets, matacans i espitlleres. El seu estil constructiu el marca la tendència importada d’orient després de les primeres croades a Terra Santa durant els segles XII i XIII. L’interior inacabat permet, tanmateix, deduir-ne la configuració general, als angles s’hi observen les portes d’accés a les torres, al nivell de planta baixa i pis, en correspondència als rengles d’espitlleres que recorren els murs i al nivell superior del camí de ronda. Un quadrat empedrat al terra delimita l’espai destinat a pati central, al voltant del qual s’havien de distribuir les dependències. Les obres es van interrompre el 1301 sense acabar-ne la construcció, a causa de la consolidació del poder del comtat de Barcelona enfront del comtat d’Empúries. El monument es troba consolidat, és visitable i durant l’any s’hi fan multitud d’activitats populars. No s’hi organitzen visites guiades, però sí que existeixen moltes rutes de senderisme que hi tenen el final.
