Caminant paisatges: La Pletera

El 1986, un passeig i sis illes d’habitatges van fer desaparèixer del mapa les llacunes costaneres de la Pletera, entre la platja de l’Estartit i els camps de conreu de les Deveses. Uns anys més tard, però, l’Ajuntament de Torroella de Montgrí i l’Estartit va apostar per la desurbanització i per la recuperació de l’espai natural amb el suport del Projecte Life Pletera (2014-2018). Amb el rescat tots hi hem sortit guanyant: aquesta zona humida inundable que ara està en plena funcionalitat ecològica, i les persones, que podem anar-hi a fer una de les passejades més especials del Baix Empordà.

Es tracta d’una ruta circular d’uns 5 quilòmetres que transcorre sense dificultats ni desnivells dins dels límits del Parc Natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter. El punt de partida és el Ter Vell, que és on hi havia l’antic curs del riu i on actualment hi ha un excel·lent mirador. Des d’aquí és fàcil captar l’abast de l’àrea on ens trobem i, encara més, apreciar el seu gran interès ecològic. Veiem nombroses basses, intuïm aiguamolls, petits cursos d’aigua, fabuloses dunes, les mateixes platges i l’actual desembocadura del riu anomenada Gola del Ter. I mentre fem camí ens adonem que són centenars les espècies de flora i fauna que han convertit cadascun d’aquests escenaris en el seu hàbitat i el seu refugi: el petit ocell anomenat corriol camanegre, per exemple; les salicòrnies, els joncs o els canyissars, si parlem d’espècies vegetals; els fartets, petits peixos propis de les llacunes del litoral mediterrani i que actualment es troben en perill d’extinció.

Tot és un descobriment, en aquest itinerari apte per a tota la família que es pot fer a peu, acompanyant persones que es desplacen en cadira de rodes, en bicicleta o fins i tot a cavall. També ho son les instal·lacions, els bancs i l’observatori per aus que es troben en diferents punts, peces de vímet que s’integren en el paisatge oferint ombra i repòs al visitant i que son obra de Tramats, artesans i artistes de la cistelleria.

La Pletera ens guarda encara un regal més: les illes Medes i l’horitzó brillant a qualsevol hora del dia, també a trenc d’alba. Precisament, l’escriptora Núria Esponellà va recollir en un sentit article la caminada meditativa que hi va fer un matí d’hivern. Les seves paraules són una invitació a seguir els seus passos: “Contemplar l’albada és una experiència emocional amb un clímax que té el punt màxim d’elevació quan el sol treu l’ull per l’horitzó esborrant les ombres. Sovint ens ho perdem per culpa dels horaris, la son o la mandra, però matinar així ens predisposa a tenir un bon dia. Cada albada que encetem és un regal de l’existència”.