

BLOG
Comunicadora, cinèfila i melòmana, una mica tocada per la Tramuntana.
Si els edificis poguessin parlar, ens explicarien històries fascinants de segles passats. Et proposem una manera diferent de descobrir la regió, tot mirant cap amunt i deixant-te seduir per la bellesa de les seves façanes.
Casino La Constancia, Josep Padilla. Arxiu Imatges PTCBG
Elegància noucentista amb salnitre
Comencem la ruta a Sant Feliu de Guíxols i un dels edificis més singulars del centre: el Nou Casino la Constància o Casino dels Nois, una joia arquitectònica d’estil noucentista que destaca per la seva façana ornamentada i els seus finestrals arrodonits. Construït el 1888 com a punt de trobada per la burgesia local, avui continua sent un símbol de la vida social i cultural de la ciutat. El contrast entre el blau del cel i la blancor de la façana et transporta a una època en què els balls i les tertúlies eren el centre de la vida quotidiana.
Balenari Vichy Catalan, Kris Ubach. Arxiu Imatges PTCBG
La majestuositat del termalisme modernista
Continuem la ruta cap a Caldes de Malavella, on trobem un dels edificis més espectaculars del termalisme català: el Balneari Vichy Catalan. Construït entre finals del segle XIX i principis del XX, és un exemple perfecte del modernisme aplicat a l’arquitectura de l’oci i la salut. La seva façana destaca pels tons càlids, els esgrafiats i els detalls ceràmics que ens recorden el gust pel detall propi de l’època. Avui, el balneari continua oferint experiències relaxants envoltades d’un ambient històric únic.
Caldes de Malavella. Maria Geli - Pilar Planagumà. Arxiu Imatges PTCBG
Seguint amb l’estil modernista i neoclàssic i en la mateixa localitat, trobem el Balneari Prats, amb una façana d’elegància senyorial calmada que data entre 1890-1900. Forma part de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i un dels seus punts forts és la piscina exterior, on pots submergir-te en la calidesa reconfortant de l’aigua termal mentre sents el seu massatge aquàtic sobre la pell. Amb una temperatura constant de 34 °C, ofereix una experiència única per al cos i la ment. Visitar aquest balneari és endinsar-se en un meravellós sanatori que bé podria ser el que l’escriptor Thomas Mann descrivia a la seva obra mestra La muntanya màgica.
Girona. Pere Ballesteros. Arxiu Imatges PTCBG
El reflex canviant de les façanes
La següent parada ens porta al cor de Girona, on trobem una de les imatges més icòniques de la ciutat: les cases de l’Onyar. Amb les seves façanes acolorides que es reflecteixen en l’aigua del riu, aquestes residències conformen un mosaic viu i canviant segons la llum del dia. Construïdes sobre antics fonaments medievals, han estat testimoni del pas del temps i avui esdevenen una postal imprescindible per a qualsevol visitant. Des del pont de Pedra o el pont de Ferro, es pot contemplar aquesta meravella arquitectònica que sembla suspesa entre l’aigua i el cel.
Teatre-Museu Dalí Josep Algans. Arxiu Imatges PTCBG
El segell surrealista de Dalí
Seguim aquesta ruta fent una visita a la Torre Galatea de Figueres, una de les façanes més excèntriques i conegudes de la regió. Aquest edifici, que forma part del Teatre-Museu Dalí, destaca pels seus tons vermellosos, els ous gegants sobre la teulada i els detalls daurats en forma de pa. Antigament formava part de les muralles medievals de Figueres, però Dalí la va transformar en la seva última residència i en una obra d’art en si mateixa. Avui, la Torre Galatea és un homenatge permanent al geni del surrealisme i una de les imatges més fotografiades de l’Alt Empordà.
Olot, Maria Geli Pilar Planagumà. Arxiu Imatges PTCBG
Un tresor del modernisme català a Olot
Continuem direcció la capital de la Garrotxa per admirar la Casa Solà Morales, una de les obres més espectaculars del modernisme a Olot. Construïda el 1916 per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, aquesta casa és un veritable tresor per als amants de l’arquitectura. La seva façana combina elements de ferro forjat, mosaics i detalls florals característics del modernisme. Passejar pel centre d’Olot i descobrir aquest edifici és fer un salt enrere en el temps.
Ripoll, Diego Espada. Arxiu Imatges PTCBG
Una bíblia de pedra
Finalment, arribem a Ripoll per contemplar una de les joies més impressionants del romànic català: la portalada del monestir de Santa María de Ripoll. Aquesta autèntica bíblia de pedra, esculpida al segle XII, és molt més que una portalada. Es tracta d’un dels exemples més monumentals, quant a la decoració escultòrica, vinculat a l’escola de Tolosa. La portalada mostra una gran estructura rectangular adosada al mur realitzada en pedra de gres local i treballada en relleu amb escenes bíbliques i motius vegetals i geomètrics. La seva singularitat rau tant en la seva forma, un gran arc de triomf, com en la riquesa i complexitat del programa iconogràfic, concebut molt probablement dins la pròpia comunitat de benedictins ripollesos.
Recórrer totes aquestes façanes és molt més que una simple excursió: és un viatge en el temps a través de l’art, la història i la cultura de la Costa Brava i el Pirineu de Girona.