Periodista, comunicadora, caminant curiosa, enamorada de les persones i del meu petit país
El passat es reivindica en aquestes monumentals fortaleses que ara esperen el gran públic.
Comencem aquest viatge per alguns dels recintes militars més destacables de les comarques de Girona a la ciutat de Figueres (Alt Empordà), perquè aquí hi ha el monument més gran de Catalunya i la fortalesa moderna més gran d’Europa. És el Castell de Sant Ferran. Aquest immens conjunt dissenyat per enginyers militars del segle XVIII requereix una visita pausada i, de fet, té un al·licient com n’hi ha pocs: els itineraris en jeep que s’organitzen per veure bé tot el fossar i també les rutes en embarcacions pneumàtiques per contemplar els sorprenents dipòsits d’aigua subterranis.
Castell de Sant Ferran, Figueras. Àngel Reynal. Arxiu Imatges PTCBG
També mereix una ovació el Castell de la Trinitat, a Roses (Alt Empordà), un exemple de fortalesa d’artilleria de costa. Es troba en un extrem de la ciutat, a la punta de la Poncella, per damunt del far de Roses, i regala una bellíssima panoràmica de la badia. Els més valents poden pujar l’escalinata que s’enfila forta i costeruda fins a la fortalesa, sembla que no s’acabi mai, com deuria passar amb les batalles protagonitzades. Té forma d’estel de cinc puntes, està excel·lentment restaurada i compta amb una museïtzació esplèndida, didàctica, carregada de recursos i detalls que expliquen els seus cinc-cents anys d’història.
Castell de la Trinitat, Roses. Ajuntament de Roses. Arxiu imatges PTCBG
El perfil del Castell de Montsoriu és imponent i s’identifica molt més enllà del terme municipal d’Arbúcies (la Selva) al qual pertany. Es troba dalt d’un turó, a 600 metres sobre el nivell del mar, i per arribar-hi cal deixar el vehicle al pàrquing de la carretera de Fogueres de Montsoriu i fer una bona caminada: o bé 30 minuts per una pista forestal amable o 45 per una drecera marcada i amb desnivell entremig d’alzines sureres i arboços. Se’n té constància des de l’any 1000 i se’l considera el castell gòtic més imponent de Catalunya i un dels recintes medievals més importants del país. Després d’una llarga, intensa i excel·lent tasca de rehabilitació, ara fa uns anys que es pot visitar. De dalt estant i amb la vista a l’horitzó, s’entén perfectament el per què va ser inexpugnable!
Castell de Montsoriu, Arbúcies. Maria Geli - Pilar Planagumà. Arxiu Imatges PTCBG
Capítol a banda mereixen el Castell de Púbol, al municipi de la Pera (Baix Empordà), i el Castell de Queralbs (Ripollès), dos equipaments imprescindibles si es viatja per aquestes comarques. El primer, el de Púbol, ho és perquè és una fortificació medieval que l’any 1970 es va convertir en residència del genial artista Salvador Dalí. De fet, el castell va ser un regal per a la seva eterna musa, Gala, i va ser pensant en ella que ell mateix el va decorar. Entrar-hi és endinsar-se en el Dalí més romàntic.
Del Castell de Queralbs, d’aquella fortalesa de la segona meitat del segle XIV, d’aquella fortalesa construïda amb còdols de granit i roques metamòrfiques sense polir, d’aquella fortalesa de petites dimensions i útil per a la defensa gràcies a tres torres, muralles i valls, no en queda un monuments com els anteriors sinó alguns vestigis, humils i poderosos a la vegada. Satisfà l’esforç per mantenir-los vius com a testimonis de lluites, defenses i conquestes, tant com la passarel·la de fusta que els abraça i els corona i que ofereix unes vistes impossibles de descriure.
Casa Museu Castell Gala Dali de Pubol. Jordi Renart. Arxiu Imatges PTCBG