Abellaires Empordanesos: una passió imprescindible

És el cas dels Abellaires Empordanesos, que van començar ara fa quaranta anys però continuen amb el mateix esperit que aleshores. El relleu generacional no ha impedit que l’amor pel territori i la dedicació l’entorn més immediat segueixin sent una constant al seu treball. La botiga que aquesta petita empresa familiar té a Garriguella és la porta d’entrada al  seu món. Veure els prestatges plens de pots i potets, les mil varietats que elaboren a partir del que recolecten i els estris necessaris per manipular la mel ajuda a entendre tota la feina que hi ha al darrera. De seguida surt a rebre’ns en Marc Arumí, que ara fa poc més de deu anys va agafar les regnes del projecte. “Jo em dedico a això per accident. Era camioner a Cardedeu, però la feina va baixar i vaig començar a ajudar el meu sogre amb la vinya i les abelles. La vinya no em va agradar gaire”, recorda, “però les abelles em van enganxar”.

I és que per aquest apicultor vallenc aterrat a l’Empordà, “la manera de treballar de les abelles és apassionant: és un miracle que en només dos mesos facin la mel”. No ens ho diu, però veient-lo acostar-se a les abelles i explicar les seves dinàmiques deduïm que la seva connexió amb elles va més enllà. “Mira, avui estan contentes!”, ens diu. Quan li demanem com ho nota, s’explica. “Quan portes uns anys amb elles, aprens a detectar  el seu estat d’ànim. En un dia clar, en que la temperatura acompanya, t’hi pots acostar, però quan fa vent estan més nervioses. La tramuntana les afecta!”.

En Marc ho sap perquè moltes de les seves abelles viuen en territori ventós. Té apiaris a una vintena de punts, com el Cap de Creus, la Serra de l’Albera, Les Salines prop de Maçanet de Cabrenys o Les Dunes a Torroella de Montgrí, i combina la producció convencional amb l’ecològica. Totes les ubicacions, però, tenen un motiu en comú: les flors. En Marc busca els punts més adequats en funció de les flors que hi creixen, i és per això que pot fer tantes mels diferents: de farigola, romaní, castanyer, bruc, arboç, eucaliptus, acacia i un munt més. Però també li agrada combinar-les i fer-ne de multiflorals.

Les localitzacions dels ruscs, però, no són l’única cosa que s’adapta a les necessitats de les abelles. També la feina d’en Marc i el seu equip. “Un dia d’apicultor al gener no té res a veure amb un d’abril o de juliol. A l’hivern elles descansen i nosaltres preparem el material per la primavera. Quan comença la calor arrenca el xou perquè aquests bitxos s’acceleren, posen cries i les capses van creixent. Se’t treuen tots els mals pensaments de quan has recollit caixes plenes d’abelles mortes”.

I és que aquests darrers anys alguns “mals”, com diu ell, estan posant pals a les rodes de l’apicultura. “Amb el canvi climàtic s’altera tot. Abans feia fred de novembre a febrer, les abelles produien a la primavera i hi tornaven més endavant, a la tardor, amb flors tardorenques. Ara, però, tenim primaveres i tardors exageradament curtes i la calor de l’estiu s’allarga fins gairebé desembre. Hem perdut la segona collita, la de tardor”. Alguns experts pronostiquen que si la calor segueix, l’apicultura corre el risc de no poder subsistir. I si les abelles desapareixen, acaba la pol·linització, disminueix la producció de fruita i verdura, i s’encareix l’alimentació.

Un futur no gaire esperançador, que fa que prenguem consciència de la necessitat de respectar l’entorn, aprofitar el que tenim a l’abast i valorar més que mai els petits productors que treballen de manera constant i eficaç, com les abelles. La bona feina dels Abellaires Empordanesos n’és un boníssim exemple, que ha rebut a més la Distinció Girona Excel·lent per la seva Mel de mil flors, Mel de petita recol·lecció de bruc i Mel ecològica del Parc Natural del Cap de Creus. Entreu, com nosaltres, a la seva botiga empordanesa, tasteu i comproveu, potser amb sorpresa, com de diferent pot ser la dolçor de cadascuna d’elles.