BLOG
Periodista Cultural
Els monuments megalítics són la petjada més clara i evident del poblament en un paratge determinat i la demostració que la seva població es remunta a milers d’anys enrere.
El municipi de Roses (Alt Empordà) disposa d’un bon nombre de restes megalítiques i en aquest post us en fem una relació de les més interessants. Preparats per a passejar entre dòlmens, cistes, coves i menhirs?
Farem un veritable viatge en el temps i quedareu parats de la riquesa i la importància del patrimoni megalític existent a Roses. Coneixereu com era la vida dels primers pobladors de la zona a partir dels monuments funeraris com els menhirs o els dòlmens –alguns tenen més de 5.000 anys d’història-, també de cistes (tombes en forma de capsa) i alguna cova i bauma on hi feien vida. Els dòlmens es composen habitualment d’una pedra plana de dimensions considerables, suportada per dues o més pedres verticals, mentre que el menhir és una pedra llarga disposada verticalment. Us aconsello que feu una ruta guiada d’ aproximadament 2 quilòmetres que recorre els menhirs i dòlmens més importants que es troben al turó de la Torre del Sastre, alguns dels quals formen part de la següent relació.
El dolmen de la Creu d'en Cobertella. Foto: Visit Roses.
Es tracta d’un dels dòlmens més importants del nostre país degut a les seves dimensions, tot i que el pes de la llosa de la coberta fa que el seu equilibri sigui fràgil. Aquest dolmen està datat entre els anys 3500 a 3000 abans de Crist, al neolític final, i es va documentar per primera vegada a primers del segle XX (1912). Situat al paratge de la Casa Cremada, el dolmen va servir de corral dins els terrenys d’un mas, fins que aquest va ser abandonat. El 1957, el monument va ser excavat i restaurat i es va determinar que la pedra de les lloses és gneis, molt abundant a l’entorn.
Una vista del menhir de la Casa Cremada I, el més alt de tots tres. Foto: Visit Roses.
Els menhirs I, II i III de la Casa Cremada, també dins el Parc Megalític de Roses, daten entre el 4000 i el 3000 abans de Crist, és a dir, són d’origen prehistòric i hi ha poca distància entre ells. Enormes blocs de gneis que es drecen cap al cel i que assenyalen un enterrament. La seva alçada va entre el 1,70 metres del III, fins els 2,4 metres d’alçada del I. Hi ha algunes diferències entre ells. El I té els cantells retocats, va ser descobert el 1996 i redreçat el 1997, recuperant la seva orientació primitiva. El menhir II –com l’I- té forma d’estela, però no ha estat possible recuperar-ne l’orientació original i va ser víctima d’un acte vandàlic. El menhir III és diferent, perquè és de granit i no de gneis, que és un tipus de roca metamòrfic (sotmesa a un procés geològic natural). La seva secció és rectangular i no ha estat confirmat el seu origen prehistòric, així que podria fer la funció de megàlit o de fita.
Una vista del dolmen del Cap de l'Home. Foto: Visit Roses.
Es va excavar per primera vegada l’any 1919, també a principis del segle XX, i les característiques d’aquest dolmen són semblants al de la Creu d’en Cobertella. La data de construcció està determinada entre 3500 i 3000 anys abans de Crist. També està fet amb lloses de gneis, la cambra és de forma trapezoïdal, com l’altre, però curta i disposava d’un corredor estret malgrat que aquest element no es va conservar, també com en el primer cas. S’hi ha trobat un ganivet, un raspador de sílex i peces d’objectes dedicats a l’abillament personal fets amb minerals considerats nobles. També és conegut amb el nom del Turó de l’Home.
Una imatge de la necròpolis de Puig Alt de Roses. Foto: Rosespèdia
La necròpolis –cementiri-, que data d’entre el 850 i el 650 abans de Crist i ja s’havia detectat d’antic, es va excavar per primera vegada el 1965 i anys més tard, en una altra excavació feta l’any 1979, es va descobrir un segon nucli de la necròpoli, més petit. Es tracta d’un grup de túmuls funeraris de l’època del Bronze final dividit en dos nuclis, un de gran amb 36 tombes comptabilitzades i un altre de petit, amb només 5 enterraments. Les tombes estan senyalitzades amb un cercle de lloses de pissarra que delimitaven un forat on es dipositava l’urna funerària. L’estructura de les tombes i el fet que el ritual funerari fos la cremació d’individus permet pensar que existia un cerimonial relacionat amb la preparació del difunt, la construcció d’una pira funerària, la crema i la recollida de cendres.
El dolmen del LLit de la Generala. Foto: Visit Roses.
L’any 2001, aquest impressionant monument megalític va ser excavat i restaurat, recuperant-ne una bona part de l’original. El monument estava encaixat en una paret de vinya que protegia parcialment el túmul, el passadís i les lloses caigudes, la qual cosa va ser crucial per a la recuperació de gran part de l’estructura original i la posterior reconstrucció del dolmen. Els monuments funeraris com aquest disposaven d’una cavitat possiblement ritual a l’entrada del corredor, en la qual s’hi dipositaven objectes. En l’excavació d’aquest dolmen s’hi va trobar part d’un aixovar, com ara tres bols de ceràmica i un plat, que han permès datar el megàlit amb una certa exactitud a l’entorn del 3.500 abans de Crist.
