BLOG
Periodista Cultural
El mar, com a massa d’aigua, i la mar, que n’indica l’estat com a terme més poètic, està íntimament vinculada al país no només en allò més evident, que és el paisatge o l’activitat econòmica, sinó que també ha configurat decisivament el nostre tarannà, com a país i com a societat.
A les comarques gironines hi ha 4 museus importants vinculats al mar que us agradarà visitar. Tot seguit us els presentem en aquest post, des del que està situat més al nord de la Costa Brava, el Museu de l’Escala, baixant cap el sud i seguint pel Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí i el Museu de la Pesca de Palamós, per arribar al Museu Obert de Lloret de Mar. La majoria té diversos espais dependents, que complementen els seus respectius discurs museístics, i organitzen activitats molt interessants, adequades per a tota mena de públic i adreçades, especialment, als visitants familiars. Aquests museus són veritables centres d’interpretació que expliquen la profunda vinculació que tenim amb la Mediterrània, com a mar, però també com a espai de convivència.
Una de les sales del Museu de l'Anxova i de la Sal de l'Escala (MASLE). Foto: Rafa Pérez. Arxiu Imatges PTCBG
El Museu de de l’Escala és com una constel·lació de diversos espais, el principal dels quals és el Museu de l’Anxova i de la Sal (MASLE). Va ser inaugurat l’any 2006 a l’antic escorxador i la seva funció és mostrar la història de la pesca i de la salaó de peix blau, des del segle XVI fins a l’actualitat. El MASLE també ofereix exposicions temporals de gran format de temàtica etnològica i organitza periòdicament cicles de conferències sobre història, cultura i patrimoni organitzades pel Centre d’Estudis Escalencs. També forma part del museu escalenc l’Alfolí de la Sal, un antic magatzem de sal durant l’època medieval, quan aquesta era monopoli reial, que ha estat restaurat i que es va inaugurar com a equipament cultural el 2017. L’Alfolí contribueix a la promoció del patrimoni i a l’explicació dels vincles de la població amb el mar amb l’exposició permanent titulada L’Escala i la Mar d’Empúries, però també acull l’Arxiu Històric de l’Escala i l’Espai Víctor Català, un centre de difusió de la gran escriptora.
Sala principal de la casa de pescadors Can Cinto Xuà de l'Escala. Foto: Visit Museum.
L’Escala és tradicionalment un poble de pescadors, encara hi ha activitat pesquera tot i que, com és evident, la principal activitat és la turística. Però per tal de mostrar al visitant com vivien els habitants del poble abans de la transformació, l’Ajuntament va adquirir la casa de pescadors i corallers can Cinto Xuà, Jacint Callol i Joana, que n’era el darrer propietari registrat. La casa, datada al segle XVIII i declarada d’utilitat pública, va ser objecte d’un procés de museïtzació i conserva l’estructura típica de la casa de pescadors, juntament amb els estris de pesca i objectes de la vida quotidiana a l’Escala des del segle XVIII fins a principi del segle XX. D’altra banda, en el marc de la Festa de la Sal del 2021 es va inaugurar la restauració i museïtzació d’una barraca de pescadors de la Creu per incorporar-se a les rutes de patrimoni que organitza el museu.
Una vista del Cementiri Mariner de l'Escala. Foto: Visit Museum.
Parlem ara d’històries de pirates i corsaris, perquè a això ens remeten altres espais que gestiona el Museu de l’Escala com són la Torre de Montgó i la Torre del Padró. La primera, construïda l’any 1598 al cim de la muntanya de Montgó, va ser construïda com a defensa contra la pirateria per a protegir els pescadors de l’Escala i l’Estartit. Ha estat restaurada i condicionada per a les visites que organitza el museu. De dimensions més reduïdes, també és visitable la Torre del Pedró, una talaia de vigilància construïda al segle XVI i situada al cim del Puig del Pedró, un mirador sobre la costa incomparable. També us recomanem la visita al Cementiri Mariner, un conjunt d’arquitectura popular d’estil neoclàssic del 1835 amb nínxols rematats amb timpans i emblanquinat de calç, únic en la seva categoria en la Costa Brava.
Una vista del rebedor del Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí. Foto: Arxiu Imatges PTCBG
El Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí és va inaugurar l’any 2003, amb un enfocament innovador pel que fa als equipaments museístics. Es tractava de posar en marxa una experiència participativa per a grans i petits, que són interpel·lats a flairar les aromes de la Mediterrània, escoltar els seus sons i músiques, tocar la història i gaudir d’un audiovisual que mostra la realitat mediterrània d’avui. El museu vol ser un espai de coneixement, de reflexió i de recerca al servei de les inquietuds i problemàtiques que afecten els ciutadans del segle XXI. El museu facilita la descoberta de l’espai humà de la Mediterrània partint del massís del Montgrí, la plana del Baix Ter i les illes Medes, que ha estat modelat per una dilatada història d’intercanvis amb pobles de la Mediterrània que comparteixen un passat, un present i un futur comuns.
La seu del Museu de la Mediterrània és l’edifici de Can Quintana, un casal històric del casc medieval de Torroella, una casa pairal de productors de vi i d’oli, datada a principis del segle XVI, l’interior de la qual va ser reformat per Rafael Masó, al segle XIX. El museu està dividit en diversos àmbits: Benvinguda, Territori i natura, Història del territori, La música, Un mar de tots, Espai Francesc Gimeno (paisatgista del Montgrí) i l’audiovisual La realitat mediterrània. Aquesta peça mostra com l’espai mediterrani té encara ferides per curar, mou a la reflexió, aposta pel diàleg com a solució i clou el discurs museístic de l’equipament.
Una de les sales del Museu de la Pesca de Palamós. Autor: Rafa Pérez. Arxiu Imatges PTCBG
El Museu de la Pesca, situat al cor del port pesquer de Palamós, inclou exposicions que mostren la relació entre els éssers humans i el mar. L’enfocament és obert, participatiu i interpretatiu, perquè els visitants se sentin implicats en la història, que gira al voltant del peix i la pesca i perquè surtin del museu amb una nova perspectiva d’aquesta activitat. Els objectius del museu passen per crear un diàleg entre els pescadors i la societat; salvar tradicions centenàries entre la gent i el mar i mirar de descobrir el fascinant i fràgil món del patrimoni natural, social i cultural de la pesca i dels pescadors. Per fer-ho possible, el museu compta amb un seguit d’instal·lacions al port de Palamós que ofereixen serveis, accions i activitats diverses: una exposició permanent, un centre de documentació per a la pesca i el mar (Documare), acull la Càtedra d’Estudis Marítims, els Vaixells de Pesca i l’Espai del Peix, amb una aula de cuina, amb l’oportunitat de descobrir espècies de peixos i cuina tradicional.
Aquest museu, però, també té espais dependents. Un n’és la Capella del Carme, Espai d’Art i Patrimoni, un equipament cultural amb una doble funció: la d’espai de presentació i interpretació del patrimoni local de Palamós i l’acolliment de l’Espai d’Art Ezequiel Torroella. L’edifici és del segle XVIII i havia estat l’antiga capella de l’Hospital de Pobres. Un dels punts forts del Museu de la Pesca és el seu potentíssim programa educatiu i pedagògic anomenat Viu la Mar.
Un moment d'una visita al Museu del Mar de Lloret de Mar. Foto: Joan Vendrell Marce. Arxiu Imatges PTCBG
El Museu Obert de Lloret de Mar (MOLL) és un conglomerat d’espais, però amb la seu principal ubicada en una casa indiana de tres plantes amb gran valor històric i patrimonial, que l’Ajuntament va adquirir l’any 1981 i que s’anomena Can Garriga. Aquest edifici està obert a la visita –també es fan visites guiades- i, seguint el seu discurs museístic, es divideix en cinc àmbits: Fills del mar, Mediterrani, Les portes de l’oceà, Lloret desprès dels velers i Més enllà de la platja. Els visitants podran gaudir d’una important col·lecció de maquetes navals i una altra d’objectes i materials relacionats amb el món de la vela, que contribueixen al coneixement del vincle de Lloret amb el mar. La visita al museu és com un viatge, que comença amb els records de la relació intrínseca de la població i el mar, continua amb el viatges i el comerç de cabotatge per la Mediterrània i les grans aventures d’altura dels pilots i navegants lloretencs i es tanca amb la desaparició d’aquests grans viatges a mans del vapor, la pèrdua de les colònies al 1890 i la tornada dels que van marxar, alguns amb una fortuna considerable. També es mostra tot allò que aquests fets han deixat a la vila en forma de patrimoni.
Depenen del MOLL o aquest n’organitza visites i activitats el Museu de Can Font, el jaciment arqueològic del Poblat Ibèric Turó Rodó, l’espai Es Tint a la Confraria de Pescadors, el jaciment iber de Puig de Castellet, el Cementiri Modernista, el Museu d’Arqueologia de Can Saragossa, la Capella dels Sants Metges de l’Hospital Vell, les ermites de Santa Cristina, Sant Quirze i Les Alegries, el Castell de Sant Joan, el conjunt de Sant Pere del Bosc i una de les joies de la corona, els superbs Jardins de Santa Clotilde.
