BLOG
La nit del 23 de juny, vigília de Sant Joan, és nit de revetlla a tots els pobles de la Costa Brava i el Pirineu de Girona, que, com a la resta de territoris de parla catalana, celebren una de les festes populars més màgiques i alegres de l’any, en la qual el foc és un dels grans protagonistes.
«Encesa de la foguera. Sopar a la fresca amb coca i cava. Música en viu i ball a la plaça del poble». Els cartells que anuncien la festa de la nit de Sant Joan varien poc d’un poble a l’altre i d’un any a l’altre. Seguim un mateix guió per celebrar en comunitat l’arribada de l’estiu, en una de les festivitats paganes més arrelades al nostre territori.
Rituals i simbologia al voltant del foc
Moltes cultures d’arreu del món celebren una festa en honor al Sol des de temps ancestrals. En el solstici d’estiu, quan l’astre arriba al seu punt més alt, la calor s’intensifica i els dies s’allarguen, és el moment ideal per compartir l’entusiasme i la vida. Les cançons i les danses al voltant d’una foguera són un ritual carregat de simbolisme. El foc ho purifica tot, i avui es complementa amb la llum, el color i el soroll de la pirotècnia.
Amb el temps s’hi han anat afegint molts altres elements festius. A les localitats de la Costa Brava gaudim de banys nocturns a la platja, una experiència renovadora i depuradora per donar la benvinguda a l’estiu.
També és costum recol·lectar herbes remeieres la nit i la matinada de Sant Joan, que és quan hi atribuïm la seva màxima efectivitat. Coses d’una nit màgica. Les herbes s’empren per elaborar remeis casolans, licors i altres productes, o s’assequen per fer-les servir durant l’hivern.
Units per la flama del Canigó
La flama del Canigó, un dels grans símbols dels catalans, és una tradició de germanor entre territoris de parla catalana. Cada 22 de juny, una flama que durant tot l’any es guarda al Castellet de Perpinyà és portada fins al cim del Canigó, a gairebé 2.800 m d’altitud, on s’encén una foguera que serà l’origen de moltes altres.
Un gran nombre de voluntaris s’encarreguen de portar les torxes enceses a dalt del Canigó i fins a centenars de pobles de Catalunya, el País Valencià i Mallorca. És un emocionant viatge per relleus amb diferents rutes, que escampa la mateixa flama fins a més de 400 municipis, on és rebuda amb tots els honors abans d’encendre les corresponents fogueres de Sant Joan.
La coca i el cava, que no faltin
Tots els sopars populars celebrats la nit de Sant Joan acaben amb unes postres dolces: la típica coca de Sant Joan. Es creu que la tradició de menjar coca pel solstici d’estiu està vinculada al culte al Sol, la qual cosa podria explicar la forma arrodonida dels tortells d’ou que es menjaven antigament.
De receptes n’hi ha moltes, si bé la més estesa és la de coca de brioix, crema i fruita confitada. S’acostuma a acompanyar de vi dolç o ranci, tot i que, per celebrar junts l’arribada de l’estiu, res millor que brindar amb una copa de cava.
