

BLOG
Periodista Cultural
A la Costa Brava hi ha un seguit de fars que cal conèixer. Aquests edificis acostumen a estar envoltats d'una mística molt particular, en ocasions gràcies a que han estat l'escenari de la gravació de força pel·lícules i sèries, però sobretot perquè acostumen a trobar-se en paratges apartats i solitaris, d'una gran bellesa natural.
Una vista del Far de Cala Nans, de Cadaqués. Foto: Ajuntament de Cadaqués. Arxiu Imatges PTCBG.
Us animem a descobrir uns quants d’aquests fars i gaudir de les impressionants vistes que trobareu al llarg del camí per arribar-hi o en el mateix lloc on van ser construïts.
Us proposem que la visita al Far de Cala Nans de Cadaqués la feu completant una ruta que us permetrà conèixer paisatges meravellosos, gaudir de vistes privilegiades de la badia de Cadaqués i podreu prendre notes de les cales que aneu visitant, de cara a l’època de bany, que ja és a la cantonada. Es tracta d’un recorregut apte per a tota la família, que comença al centre de Cadaqués i transcorre pel camí de ronda. Des de la platja Central heu de tirar cap al sud, cap a Port d’Alguer, fins la cala Llané Gran i Llané Petit, on estiuejava la família de Dalí i on es troba l’Hotel Es Llané Petit. D’allà, heu de seguir fins a Sa Conca i, després del tram asfaltat, cal enfilar el camí de Cala Nans. La segona part del camí és sobre sorra i està senyalitzat. La següent aturada, si és que no us heu parat abans, és a Sa Sabolla, una cala verge, des d’on podreu admirar els illots que es coneixen com Es Cucurucuc. També podreu albirar la silueta del far que s’aixeca sobre els penya-segats del Puig de Simonets i, a sota, Cala Nans, amb un petit embarcador. El far, un edifici d’una estructura molt senzilla, va ser inaugurat l’1 de setembre del 1864 i és inclòs a l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És automàtic des del 1960, té un gran angle de cobertura i ajuda tant la navegació que passa resseguint la costa com la que entra i surt de Cadaqués. El de Cala Nans és l’únic far del país que no té una carretera per arribar-hi, la qual cosa fa que els tres darrers quilòmetres de camí que hi arriba des de Cadaqués sigui un dels trams més bonics de la costa catalana.
Una vista del Far de Sant Sebastià de Llafranc, des de l'hostatgeria. Foto: Xènia Gasull. Arxiu Imatges PTCBG.
Josep Pla escrivia, a propòsit de l’ermita de Sant Sebastià de la Guarda i el far de Llafranc: “A l’ermita, mentre s’apaga la tarda, hi ha una quietud, una pau, una solitud corprenedores. El vent perdut és com la vaga música de l’ermita. Quan el far s’encén, hi ha un instant d’enlluernament que es converteix de seguida en un rodar indiferent. La llum difusa dona als cristalls una qualitat de teixit viscós, d’ulls de pop. La mar, que els raigs de llum aclareixen, s’arrossega remota i adormida, com un misteri inassequible. En la llunyania de la terra, els llumets de Palafrugell cremen com microscòpiques cuques de llum amb una mandra que sembla evitar el seu apagament definitiu.” Com el far anterior, el de Sant Sebastià estava inclòs en el Pla d’Enllumenat de Costes i Ports de l’Estat, el 1847, i havia de ser el més important de Catalunya, l’únic de primer ordre, mentre que el de Cala Nans era de sisè ordre. Es va inaugurar el 1857 i va ser el més gran d’entre els fars construïts al segle XIX. La seva alçada sobre el mar i una potència de 3.000W permeten que el feix de llum es vegi a 58 milles (més de 100 quilòmetres). Podeu complementar la visita al far amb les visites al poblat ibèric, que data dels segles VI a I a.C., a una torre de guaita del segle XV i a una ermita i hostatgeria del segle XVIII.
Una vista de l'exterior del Far del cap Tossa de Mar. Foto: Oficina de Turisme de Tossa de Mar. Arxiu Imatges PTCBG.
El Far del cap de Tossa de Mar és un cas remarcable, pel fet que va ser inaugurat el 1919 i, curiosament, va esdevenir un edifici icònic entre els habitants de la vila, ja que des de final de la dècada de 1920 fins a inicis de la de 1970, els infants que feien la primera comunió i alguns parroquians que es casaven, visitaven el far, talment com si fos un santuari de pelegrinatge, on s’hi acostumaven a fer les fotografies commemoratives de la data. En la construcció del far, situat en el punt més alt del cap de Tossa, sobre un penya-segat, es van aprofitar les runes d’una petita torre medieval, que va servir de molí de vent en el segle XVIII. Aquesta pràctica, de fet, era força habitual, ja que la costa estava sembrada de torres de guaita i altres construccions. El 1901 la majoria dels pescadors locals van reclamar al govern la instal·lació del far, en un escrit en què s’explicava que “el temporal horrorós que es desencadenà fa pocs dies en aquesta costa mediterrània i que tantes víctimes causà entre els nostres companys d’ofici, ha palesat la necessitat imperiosa que, amb la més gran urgència, s’instal·li el far projectat en el cap de Tossa …”. La reclamació es va atendre 18 anys més tard. El 1999 va desaparèixer la plaça de faroner, funciona de manera automàtica i la torre ha esdevingut un espai expositiu gestionat per l’Ajuntament que mostra al visitant el món dels fars com a element actiu del patrimoni marítim català.
Una vista del pati del restaurant del Far del Cap de Creus. Foto: Dani Salvà. Arxiu Imatges PTCBG.
El far del cap de Creus és el que està situat més a l’est de la península Ibèrica. La seva ubicació respon a la lògica geogràfica, ja que està construït sobre els fonaments d’una torre de senyals romana que també va fer les funcions, en la baixa edat mitjana, de torre de guaita. Posteriorment, amb l’increment de perill per part dels pirates turcs, es va determinar reconstruir la torre i el Consell de Cent de Barcelona hi va aportar 200 lliures. El far, d’una alçada de 87 metres, està situat a la punta de l’Esquena, a uns 400 metres del mar i una alçada de 75 metres sobre el nivell del mar. L’edifici corona un penya-segat negre amb una orografia escarpada i complicada que es precipita sobre el mar formant diverses cales agrestes i de cara a l’illa de s’Encalladora. El paratge és fuetejat violentament per la tramuntana i les llevantades i el far és punt de referència d’una de les zones més dures de navegar de la costa catalana. L’aspecte de l’entorn és gairebé lunar, ja que l’acció conjunta del vent i el mar han escalabornat en la roca un seguit de formes d’una bellesa estranya que han inspirat un gran nombre d’artistes, d’entre els quals el més destacat va ser, sense dubte, Salvador Dalí. Contribueix a formar la llegenda del far i el cap el fet que per la banda nord, Cala Culip sempre ha recollit restes de naufragis de tot el golf de Lleó. Durant molts anys va estar absolutament aïllat i el material per a la seva construcció va arribar tot per mar i no hi va arribar una carretera fins l’any 1968. Cada cap d’any s’hi celebra l’Aplec del Sol Ixent amb una ballada de sardanes i una xocolatada per donar la benvinguda als primers raigs de sol de l’any. Es tracta d’una festa molt recomanable. A uns metres s’hi troba el Restaurant del Cap de Creus, que disposa d’un nombre reduït d’habitacions. Les vistes són espectaculars.
Una vista del Far de Punta s'Arenella, a Port de la Selva. Foto: Jordi Renart. Arxiu Imatges PTCBG.
Al camí de ronda entre Port de la Selva i Llançà hi trobareu el far de Punta s’Arenella, que té com a precedent, com en d’altres casos, una torre de guaita que sovintejaven a la costa catalana davant el perill dels atacs pirates i de sarraïns, així com els camins de ronda, formant una xarxa absolutament necessària per a la defensa. Es va construir per una iniciativa del 1891 portada per la Sociedad de Salvamento de Náufragos de Girona, però no va ser fins el 1902 que el Pla de Reforma de l’Enllumenat va incloure la conveniència de la construcció del far, que es va aixecar en un paratge batut per la tramuntana, l’any 1913. El juliol de 1937, durant la Guerra Civil, s’hi van instal·lar dues bateries al costat i, posteriorment, s’hi van habilitar barracons militars que van estar operatius durant uns vint anys. La seva estructura arquitectònica, formada per una casa i una torre quadrada amb cúpula va servir de model per a altres fars construïts a començaments del segle XX, en un segon programa de millora del sistema de fars de la costa espanyola. L’edifici original va inspirar la futura construcció del far de Tossa, que es va construir dos anys després. Durant la Segona Guerra Mundial les llevantades arrossegaven mines als peus del far que, o bé eren desarmades en la majoria d’ocasions, o bé esclataven sense conseqüències serioses. La plaça de faroner de Punta s’Arenella va desaparèixer el 1999.
Bibliografia: Els fars de Catalunya. De nord a sud per la costa (2010). Col·lecció: Guies turístiques de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament d’Innovació, Universitats i Empresa.