BLOG
Periodista Cultural
Els banys àrabs són una de les joies de la corona de Girona. És un dels monuments que més visitants atrau, especialment durant la mostra Girona, Temps de Flors. En aquest post descobrim les interioritats d’un monument que, malgrat dir-se banys àrabs, són en realitat uns banys públics d’estil romànic.
Si visiteu Girona durant la mostra Temps de Flors, cap allà al maig, al peu del passeig Arqueològic, al carrer del Rei Ferran, on arrenca també el passeig de la Reina Joana, quedareu parats de les cues de gent que es formen al llarg d’una paret de pedra on s’obre una porta quadrada, poc abans de començar les escales que duen a la plaça dels Jurats i a Sant Pere de Galligants. És la porta dels anomenats Banys Àrabs, que amaga un tresor que, des de l’exterior, només es pot intuir a partir de la cúpula del templet que en sobresurt. La seva situació també contribueix a que sigui molt visitat, ja que es troba als peus de la Catedral i molt a la vora de l’arc de Sobreportes –entrada de la Via Augusta a Girona- i de la basílica de Sant Feliu.
Els banys àrabs, declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), situats al cor del Barri Vell i supervivents als setges als que va ser sotmesa la ciutat, no són àrabs, són banys públics que segueixen els models de les termes romanes, d’un estil constructiu romànic tardà edificats l’any 1194 (segle XII), refets al llarg del segle XIII, que disposen d’una estructura inspirada en la dels banys musulmans nord-africans. Malgrat l’aspecte, els seus elements arquitectònics són romànics: voltes de canó, capitells corintis o arcs de mig punt. Els visitants queden sorpresos quan entren als Banys Àrabs i fan el recorregut, breu, però molt il·lustratiu sobre què eren uns banys públics romans i com funcionaven. A més, també podeu contractar visites guiades, que durant l’estiu es fan amb més freqüència, a càrrec de l’Associació de Guies de Girona. Acompanyeu-nos!
L'apoditeri dels Banys Àrabs de Girona. Foto: Núria Fosas. Arxiu Imatges PTCBG.
La part més reconeguda, la més popular i la més retratada dels Banys Àrabs és el templet octogonal, format per vuit columnes molt esveltes d’estructura mixta de canó i trompa cònica, amb una petita piscina, també octogonal, al centre. La sala que l’acull és el que s’anomenava apoditeri i els usuaris dels banys usaven aquest espai com a vestuari i també com a sala de conversa. El templet està rematat per una llanterna, també octogonal, sostinguda per arcades i columnes. Entre 1929 i 1932 es van realitzar treballs de restauració, que li van donar l’aspecte actual a aquest espai, que era la porta d’entrada a les zones humides dels banys.
La llanterna exterior dels Banys Àrabs de Girona. Foto: JD Andrews. Arxiu Imatges PTCBG.
Els capitells de les columnes de l’apoditeri mereixen un punt i a part. Tenen forma rectangular i els temes que els ornamenten són, sobretot, decoracions vegetals a base de fulles superposades als angles, que experimenten nombroses variacions, per exemple, la inclusió de fulles penjant. També compten amb decoracions animals i tot plegat s’interpreta com a referències simbòliques al paradís terrenal cristià. Els capitells reprodueixen esquemes romànics que en l’època ja no es feien i això queda encara més clar en els capitells de la llanterna, ornamentats amb composicions relacionades amb els capitells interiors, però executats amb menys destresa.
Una imatge del caldarium dels Banys Àrabs de Girona.
El tepidari és la sala tèbia i la més àmplia del complex i es troba en el punt intermedi del recorregut, entre la zona calenta i la freda. En aquesta sala els usuaris contrarestaven els efectes del fred intens si venien del frigidari o de la calor extrema si venien del caldari. En aquesta sala, s’hi podia conversar tranquil·lament, s’hi rebien massatges i fins i tot s’hi menjava. Gràcies a l’hipocaust, un espai situat sota les rajoles del terra pel qual circulava aire calent provinent del caldari, la sala es mantenia a una temperatura de confort. La sala és coberta per una volta de canó i compta amb una galeria de dos arcs. El caldari és l’espai que equivaldria al que coneixem actualment com a sauna. La sala, petita, podia superar els 40 o 50 graus centígrads de temperatura, amb vapor abundant i disposava d’una petita piscina. El forn és la zona industrial dels banys i actualment només queden restes del lloc on hi havia les calderes i les cisternes que subministraven calor i escalfaven l’aigua.
